L’estratègia de Donald Trump: desviar l’atenció amb teories conspiradores

Les mentides o acusacions infundades del president dels EUA, Donald Trump, s’han convertit en un espectacle del que és impossible desviar la mirada i que ha aconseguit acaparar l’atenció del públic, més pendent de les teories conspiradores del mandatari que dels seus propis problemes.

En els seus primers 45 dies des que va arribar a la Casa Blanca el 20 de gener, Trump ha fet "194 al·legacions falses o enganyoses", segons el còmput del diari "The Washington Post".

L’última es va produir aquest dissabte contra el seu antecessor, el demòcrata Barack Obama, a qui el multimilionari republicà va acusar, sense cap prova, d’haver punxat el seu telèfon durant la campanya electoral de l’any passat.

Día a dia, el magnat fa un nou gir al drama de la seua Presidència i busca un nou blanc contra el qual descarregar la seua munició a través de la xarxa social Twitter, ja sigui Obama o el fornit Arnold Schwarzenegger, a qui va atacar també aquest dissabte pels seus baixos nivells d’audiència en "The Apprentice", el programa de televisió que va convertir el multimilionari en una estrella televisiva.

Experts consultats per Efe coincideixen que Trump segueix immers en la seua pròpia batalla, ja no electoral, sinó per l’opinió pública, i farà tot el possible per imposar la seua perspectiva del món, sense importar si aquesta visió és falsa o voreja l’extravagància.

"Trump busca guanyar i no pensa deixar que els fets s’interposin al seu camí. Si els fets estan del seu costat, els utilitzarà. Si no, se’ls inventarà", va dir a Efe Mark Carl Rom, el vicedegà d’assumptes acadèmics de l’escola McCourt de Política de la Universitat de Georgetown.

Tots els polítics intenten col·locar la veritat al seu favor, però "mai abans" hi va haver als EUA un president que digués mentides tan evidents bé a Twitter o davant de la premsa, segons va dir Efe Michael Kazin, professor d’Història a la Universitat de Georgetown.

"No sorprèn que els polítics provin de posar la veritat del seu costat, sempre ho fan. Però els líders polítics solen ser molt sofisticats amb això. El que sorprèn de Donald Trump és que diu coses que poden ser provades fàcilment com falses", va subratllar Kazin.

Per exemple, Trump va dir que milions d’indocumentats van votar en les eleccions de novembre, en les quals ell va guanyar gràcies al sistema del Col·legi Electoral però va perdre en vot popular davant de la demòcrata Hillary Clinton, que va treure gairebé tres milions de sufragis més.

Tanmateix, les autoritats locals del seu propi partit encarregades de supervisar els comicis han negat aquest extrem.

D’on treu el nou president aquestes idees? Els experts coincideixen que Trump té influències de l’extrema dreta, racista i misògina dels EUA, a la que donen veu mitjans conservadors com Breitbart, un web que va estar dirigit per l’actual estrateg en cap de la Casa Blanca, Steve Bannon.

De fet, Trump va guanyar popularitat en la política nacional com un dels abanderats de l’anomenat moviment "birther", format per aquells que creuen que Obama no va nàixer a Hawaii, sinó a Kènia, pel que no seria nord-americà per naixement i hauria d’haver estat inhabilitat per dirigir el país.

Els observadors creuen que Trump va poder recórrer a una notícia de Breitbart per extreure la idea que Obama havia punxat els seus telèfons amb l’objectiu de perpetrar un "cop silenciós" per impedir que el magnat aconseguís la Casa Blanca.

Aquest portal es va fer eco aquest divendres de les al·legacions del locutor de radi conservador Mark Levin, que va al·legar que Obama va utilitzar tàctiques de "policia estatal" per soscavar Trump en els últims mesos de la seua campanya presidencial.

Segons el professor de Política del Colby College de Maine, Anthony Corrado, difondre mentides serveix a Trump per distreure al públic i evitar, per exemple, que el debat giri entorn de les reunions que va mantenir el seu fiscal general, Jeff Sessions, amb l’ambaixador rus a Washington, un sonat escàndol desvetllat aquesta setmana.

"Crea molt soroll, capta l’atenció de la premsa i serveix de distracció. Els permet continuar treballant per provar d’esbrinar què és el que volen fer, ja que encara estan tractant de marcar una direcció política," va opinar Corrado.

Segons aquest expert, els líders republicans del Legislatiu, Paul Ryan i Mitch McConnell, són els que estan a càrrec de definir les polítiques del partit i estan "disposats" a acceptar les mentides de Trump perquè distreuen l’atenció i els dóna temps per a, per exemple, elaborar la llei que substituirà a la reforma sanitària d’Obama, coneguda com a "Obamacare".

El perill és, tanmateix, que les teories conspiradores de Trump podrien acabar per semblar veritats a causa de la repetició incansable de falsedats, un principi resumit pel ministre nazi de Propaganda, Joseph Goebbels, amb la màxima: "Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en veritat".

"Si tens al President i a la Casa Blanca dient una vegada i una altra que hi va haver frau en les eleccions i que els immigrants tendeixen a cometre més crims, això dóna certa legitimitat a les idees entre certs sectors de la població perquè vénen d’institucions amb prestigi. Això no ho havíem vist abans", diu Corrado.

Finalment, el pitjor que pot ocórrer és que el Govern de Trump acabi creant polítiques que estiguin basades en una interpretació falsa de la realitat, una cosa que tindria conseqüències desastroses per al món, segons el professor del Colby College.

De moment, Trump ha aconseguit crear un espectacle irresistible i absorbent de mentides (o mitges veritats) que domina els titulars periodístics, distreu la ciutadania i fa que cada conversa giri entorn del mandatari i el seu últim disbarat.