Empresaris asseguren que CDC els va demanar cobrar al Palau serveis al partit

Dos directius d’empreses proveïdores de CDC han assegurat aquest divendres que la formació els va demanar que carreguessin el Palau de la Música diverses factures per serveis que havien prestat per al partit amb motiu de campanyes electorals, encara que han desvinculat de la trama l’extresorer Daniel Osàcar.

Miguel Giménez Salinas i Juan Manuel Parra, responsables, respectivament de les empreses Altraforma i Hispart, han revelatge avui davant de l’Audiència de Barcelona que van participar en la desviació de fons del Palau de la Música a CDC a través de factures mentideres, per la qual cosa la Fiscalia els demana tres anys de presó en acusar-los d’un delicte de falsedat documental.

Miguel Giménez Salinas, exconseller delegat de l’empresa de publicitat Altraforma, ha assegurat que entre els anys 2006 i 2007 va carregar el Palau de la Música tres factures per un valor total de 190.778 euros amb els conceptes falsificats, ja que en realitat corresponien a serveis que havia prestat a CDC.

Segons l’empresari, CDC els va indicar que falsifiquessin el concepte d’aquestes factures i les carreguessin al Palau de la Música, encara que ha dit no recordar la identitat del seu interlocutor en el partit nacionalista.

En la mateixa línia s’ha manifestat Juan Manuel Parra, de l’empresa Hispart, dedicada al muntatge de sistemes audiovisuals per a congressos, convencions i mítings, qui ha reconegut que va carregar el Palau de la Música un total de tretze factures amb un valor total de 824.299 euros que en realitat corresponien a serveis prestats a CDC amb motiu de les eleccions generals de 2004.

L’acusat ha revelat que va ser l’extresorer de CDC Carles Torrent, mort el 2005, que li va donar aquestes instruccions per cobrar del Palau de la Música, però ha insistit que el seu successor al capdavant de les finances de la formació, Daniel Osàcar, que afronta set anys i mig de presó, no sabia "absolutament res".

Després de la mort de Torrent, l’acusat ha dit que va parlar amb "una noia de comptabilitat" de CDC per reclamar els pagaments i, posteriorment, amb el propi Osàcar, al que va explicar que estava carregant el Palau de la Música algunes factures pendents amb la formació convergent.

"Em va dir que ell no sabia res i que no tenien res d’aquest tema i que no tenien cap tipus d’informació i que anés al Palau", ha relatat l’empresari, que ha assegurat que llavors va tractar amb Jordi Montull, l’antiga mà dreta de Fèlix Millet al capdavant de l’entitat cultural.

"Ens van fer una factura de 30.000 euros per callar, suposo", ha agregat.

Al contrari, el responsable de Mail Rent i Letter Graphic Pedro Luis Rodríguez ha al·legat que desconeixia els treballs que ambdues companyies van facturar a CDC i al Palau de la Música, perquè se n’encarregava una altra persona, per la qual cosa ha afirmat que no sap si els serveis al partit en campanyes publicitàries i organització d’actes polítics es facturaven a l’entitat cultural.

No obstant això, ha reconegut que durant anys, quan CDC ja no governava la Generalitat, entre 2007 i 2009, van fer donacions per valor de 775.000 euros al partit, amb l’objectiu d’ajudar-lo en les seues finances, com una "inversió de futur" per sostenir a la formació, que era un "client important".

L’acusat ha explicat que va ser un empleat de la companyia, Salvador O., qui declararà com a testimoni en la causa, que els va proposar aquest donatiu, i que ells el van acceptar perquè creien en ell i aquest els va assegurar que no afectaria als seus comptes i que d’aquesta forma li donaven un "cop de mà" al partit.

El fiscal Anticorrupción Emilio Sánchez-Ulled li ha inquirit llavors per saber per què els cinc socis d’ambdues empreses van fer cas a un empleat per aportar aquests abundants donatius a CDC: "Digui’m ximple", ha replicat Rodríguez, davant del que el fiscal ha conclòs: "Li dic acusat, ara per ara"

Un empresari del 3 % va contactar amb Mas i Gordó perquè col·loquessin la seua esposa

L’empresari Josep Manel Bassols, investigat en la causa del 3 %, va contactar amb l’expresident català Artur Mas i l’exconseller de Justicia Germà Gordó per exposar-los la situació professional de la seua esposa, la jutgessa Núria Bassols, abans que fos fitxada com a responsable de Transparència del Govern.

Segons un informe de la Fiscalia Anticorrupció que figura en el sumari del cas del 3 %, al qual ha tingut accés Efe, Bassols, directiu a Catalunya de la constructora Oproler, va enviar una carta el setembre de 2011 a Mas per exposar-li "una sèrie de circumstàncies" que li afectaven a ell i a la seua esposa, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Núria Bassols.

Una còpia d’aquesta carta va ser localitzada per la Guàrdia Civil en un pendrive intervingut a l’empresari després de la seua detenció en el marc de la investigació sobre el suposat cobrament de comissions de CDC a canvi de l’adjudicació d’obra pública, que dirigeix el titular del Jutjat d’Instrucció número 1 d’El Vendrell (Tarragona).

A la carta dirigida a Mas es fa menció a l’exconseller de Justicia Germà Gordò i a l’històric diputat de CiU Ramon Camp, que llavors era vocal del Consell General del Poder Judicial, a proposta de CDC.

Bassols explica en la missiva la situació de Núria Bassols, magistrada del TSJC, que "pel que sembla estaria interessada en un canvi de lloc de treball", segons revela l’informe d’Anticorrupció.

Els fiscals José Grinda i Fernando Bermejo afirmen que a la carta, Bassols es refereix "com a persona de contacte per encarrilar aquest canvi" a Ramon Camp, ja que aquest li va comentar que estava en contacte amb Gordó, al qual es refereix com "la persona ideal i que entre els dos resoldrien la situació".

Entre la documentació intervinguda a Bassols també figura la justificació de les seues despeses de quilometratge, on, en un apunt del 17 de novembre de 2011, es detalla una reunió que tindria lloc en el Palau de la Generalitat entre l’empresari, el llavors president Mas, els llavors consellers Felip Puig i Pilar Fernández Bozal -aquesta última de Justícia- i Gordó.

De fet, entre la documentació intervinguda a l’empresari Bassols també es va trobar un missatge enviat el gener de 2013 a Gordó, que acabava de ser nomenat conseller de Justícia, en el que l'indica: "Estimat Germà, davant del nou any i els nous reptes que has assumit, et desitjo el millor, tant per a tu com per als teus... Ens hauríem de veure urgent per enfocar un tema de treball de la meua esposa que s’ha de parlar personalment. Ja em diràs quan i on. Vindrem els dos".

Precisament, a la carta enviada mesos abans a Mas, Bassols ja es referia a Gordó com l’"única persona de CDC que li ha respost", segons Anticorrupció, ja que "li va dirigir" GISA -l’empresa pública d’infraestructures de la Generalitat-, perquè s’entrevistés amb el seu director, "per buscar-li un lloc de treball dins de l’entitat pública".

Tanmateix, aquesta via no va fructificar perquè GISA acabava de presentar un ERO.

Finalment, el novembre de 2013, el govern català va acordar nomenar Bassols com a directora de polítiques de Transparència de la Generalitat, poc després que, com a magistrada del TSJC, arxivés el cas "Adigsa" -un embrió judicial del suposat cobrament de comissions del 3%-, per a l’exdiputat de CiU i secretari general de Territori de la Generalitat Ferran Falcó.

L’empresari Bassols, abans de ser representant a Catalunya de la constructora Oproler, va ser alcalde i regidor de la localitat gironina d’Anglès, mentre que la seua esposa va tornar a començaments de l’any passat a l’alt tribunal català, on està dedicada als assumptes civils i no pot instruir causes penals.