Montull diu que CDC va elevar els pessics al 4% i Osàcar replica que “tot és mentida”

Jordi Montull, que va ser director administratiu del Palau de la Música, va declarar ahir que les comissions que CDC cobrava de la constructora Ferrovial, a través de la institució cultural, eren inicialment del 3%, però es van elevar al 4% perquè el partit “volia més diners”. Tanmateix, en la quarta sessió del judici del cas Palau, l’extresorer de CDC Daniel Osàcar va desmentir taxativament aquestes acusacions de finançament il·legal llançades tant per Montull, la seua filla Gemma (exdirectora financera) i Fèlix Millet.

Osàcar va al·legar que els convenis entre l’entitat i la fundació Trias Fargas (afí a Convergència) eren legals i buscaven fomentar la cultura catalana. Segons va relatar Montull, al principi era Millet el que mantenia contacte amb l’extresorer de CDC Carles Torrent, que va morir el 2005, una persona que l’acusat va dir que desconeixia quin càrrec tenia al partit nacionalista, perquè per a ell era “el transportista”.

L’extresorer de CDC al·lega que els convenis amb el Palau eren legals i servien per fomentar la cultura

Quan Daniel Osàcar va succeir Torrent al capdavant de la tresoreria de CDC, va ser Montull l’encarregat de fer arribar les comissions pagades per Ferrovial en metàl·lic: “Jo tenia els diners en un sobre a punt, ell venia, comptava els diners, els recollia i se’ls emportava”, va detallar. Per la seua part, Osàcar va precisar que només anava al Palau per firmar i buscar els convenis de col·laboració.

Montull també va afegir, com dimecres va fer la seua filla, que CDC els feia arribar factures falses per justificar pagaments de comissions il·lícites de la constructora Ferrovial.

Al contrari, Osàcar va desmentir al tribunal tot el que van dir sobre ell Millet i els Montull: “Ho afirmo amb tota rotunditat, és fals, no és cert.” Va subratllar que els convenis entre el Palau i Trias Fargas van conciliar l’objectiu que compartien tant la institució cultural com CDC de donar més pes a Catalunya a l’Orfeó Català i impulsar d’aquesta manera una “campanya de catalanitat”.

Segons ell, aquests convenis eren legals i l’objectiu era “influir” en els gairebé 600 ajuntaments governats en aquella època per Convergència per fomentar la cultura catalana i, per exemple, que a les festes majors “no posessin només música andalusa” i no s’“oblidessin” de les sardanes. També va insistir que no tenia coneixement de les obres adjudicades per administracions governades per Convergència a Ferrovial i va al·legar que quan va ser tresorer, del 2005 al 2010, Convergència estava a l’oposició al Parlament, a l’ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Barcelona.

Va afirmar a preguntes del fiscal que ella mai va sospitar que Millet i la seua mà dreta, Jordi Montull, desviaven fons de l’entitat cap a les seues butxaques o que CDC es financés irregularment mitjançant el Palau, ja que la situació econòmica de l’entitat era molt bona i Fèlix Millet era un home reconegut públicament.

“Com havíem de sospitar, si tot anava de meravella, si el nostre president era vicepresident de la comissió de control de La Caixa, i a més l’ajuntament de Barcelona li havia de donar la medalla d’or de la ciutat?”, es va preguntar.

Per la seua banda, l’exconsellera de Justícia de la Generalitat Montserrat Tura va negar que avalés la legalitat de convenis entre el Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas –afí a Convergència– com va declarar Daniel Osàcar: “Uala! No vaig avalar res.”