Dos empresaris declaren que giraven al Palau de la Música factures de Convergència

Dos directius d’empreses proveïdores de CDC, Miguel Giménez Salinas i Juan Manuel Parra, responsables respectivament de les empreses Altraforma i Hispart, van assegurar que van participar en la desviació de fons del Palau de la Música a CDC a través de factures falses, però van desvincular de la trama l’extresorer del partit Daniel Osàcar. La Fiscalia els demana tres anys de presó a l’acusar-los d’un delicte de falsedat documental.

Salinas va afirmar que entre els anys 2006 i 2007 va carregar al Palau tres factures per un total de 190.778 euros amb els conceptes falsificats, ja que en realitat corresponien a serveis que havia prestat a CDC, i que va ser el partit que els va indicar que falsifiquessin el concepte d’aquestes factures i les carreguessin al Palau de la Música, encara que va dir no recordar la identitat del seu interlocutor. Parra, de l’empresa Hispart, dedicada al muntatge de sistemes audiovisuals, va assegurar en la mateixa línia que va carregar al Palau tretze factures per un valor total de 824.299 euros que en realitat corresponien a serveis prestats a CDC amb motiu de les eleccions generals del 2004. Va revelar que va ser l’extresorer de CDC Carles Torrent, mort el 2005, el que li va donar aquestes instruccions, però va insistir que el seu successor, Daniel Osàcar, que afronta set anys i mig de presó, no sabia “absolutament res”.

Tots dos empresaris van reconèixer carregar factures al Palau amb conceptes falsificats

Van declarar també ahir dos exdirectius de la constructora Ferrovial que, com l’extresorer de CDC, van desmentir Millet i Montull al negar amb “rotunditat” que els milionaris patrocinis que van destinar al Palau de la Música ocultessin comissions il·lícites per a la formació nacionalista.

Segons la versió dels exdirectius Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, els patrocinis que Ferrovial va destinar al Palau, que van ascendir a més d’onze milions d’euros entre el 2001 i el 2010, pretenien donar a conèixer la constructora a Catalunya associant-la a una institució de “prestigi”, la qual cosa els va permetre facturar en aquesta comunitat 200 milions d’euros, partint de zero. “El Palau és una entitat amb un prestigi impressionant i volíem associar-nos a la seua marca per introduir-nos al mercat català”, va declarar Juan Elizaga. El fiscal Anticorrupción Emilio Sánchez Ulled va tractar de pressionar Buenaventura mostrant-li missives que Millet va intercanviar amb la constructora amb expressions com “atendre les necessitats que tu saps”, “atendre els pagaments que tu ja coneixes i em reclamen” o “pressió”, així com al·lusions a concursos de licitació. L’exdirectiu es va desvincular dels documents i no va reconèixer com a seua la firma en una de les cartes, encara que va dir no tenir explicació a les al·lusions a processos d’adjudicació.