La justícia europea no veu discriminatori que una empresa privada prohibeixi el vel islàmic

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va estimar aquest dimarts que no és discriminatori que una empresa privada prohibeixi als seus empleats lluir el vel islàmic o l’ús visible de qualsevol signe polític, filosòfic o religiós.

La màxima instància judicial de la Unió Europea (UE), no obstant això, va considerar que una norma interna en aquest sentit sí que podria resultar discriminatòria si ocasiona "un desavantatge particular a aquelles persones que professen una religió o tenen unes conviccions determinades", segons va indicar en un comunicat.

El TJUE es va pronunciar així en resposta a una consulta del Tribunal de Cassació de Bèlgica davant del cas d’una dona que va ser acomiadada per no respectar la norma interna de la seua empresa que prohibia lluir peces de tipus religiós per mantenir la "neutralitat" de cara als clients.

La demandant en qüestió, Samira Achbita, va ser contractada el 2003 com a recepcionista per la companyia GS4, que presta serveis per al sector públic i privat.

L’abril del 2006, Achbita va informar a l’empresa de la seua intenció de lluir mocador islàmic a la feina, al que la firma va respondre que no toleraria l’ús de tal peça perquè "ostentar signes polítics, filosòfics o religiosos era contrari a la neutralitat que l’empresa havia imposat per seguir en les relacions amb els seus clients", va recordar el tribunal.

Després d’un període de baixa per malaltia, l’empleada es va reincorporar a la seua activitat laboral el 15 de maig i va anunciar que ho faria coberta amb el mocador islàmic, a la qual cosa l’empresa va reaccionar modificant el reglament intern per prohibir expressament aquest abillament.

"Es prohibeix als treballadors portar signes visibles de les seues conviccions polítiques, filosòfiques o religioses o observar qualsevol ritu derivat d’aquestes en el lloc de treball", assenyalava la norma de GS4, que Acbita va decidir incomplir, per la qual cosa va ser acomiadada.

L’exempleada va recórrer a la Justícia belga, que va traslladar la qüestió al Tribunal de Justícia de la UE per establir si aquesta decisió constitueix una discriminació directa.

Segons la legislació europea, va recordar el tribunal, el "principi d’igualtat" no permet cap tipus de discriminació directa o indirecta basada, entre d’altres, en motius religiosos.

Però va entendre que la norma de l’empresa "tracta per igual a tots els treballadors ja que els imposa, de forma general i indiferenciada, una neutralitat indumentària."

"En conseqüència, tal norma interna no estableix una diferència de tracte basada directament en la religió", va raonar el tribunal.

No obstant això, el TJUE va matisar que és possible que el tribunal belga consideri que sí que ho fa si s’acredita que l’"obligació aparentment neutra" ocasiona, de fet, un "desavantatge a aquelles persones que professen una religió o tenen unes conviccions determinades".

"El desig d’un empresari d’oferir una imatge neutra davant dels seus clients tant del sector públic com del sector privat té un caràcter legítim, en particular quan només incumbeix als treballadors que estan en contacte amb els clients, ja que l’esmentat desig està vinculat a la llibertat d’empresa," va assenyalar el tribunal europeu.

Va agregar que li correspon al jutge nacional belga comprovar si GS4 havia establert, anteriorment a l’acomiadament de la treballadora, un "règim general diferenciat en la matèria".

El tribunal nacional haurà també de contrastar si GS4 no tenia més opció que acomiadar a l’empleada o si, al contrari, podia haver-li ofert un altre lloc de treball que no l’obligués a ser en "contacte visual" amb els clients.