HOLANDA ELECCIONS
Els Països Baixos celebren avui unes eleccions molt decisives per a la UE
El resultat pot condicionar el rumb dels comicis a França i Alemanya || L’ultradretà xenòfob Wilders, amb opcions de victòria a les urnes
L’ultradretà xenòfob Geert Wilders i el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte.
Uns 12,6 milions d’electors estan cridats avui a les urnes als Països Baixos per triar la composició del futur Parlament i, per tant, el Govern que dirigirà el país durant els pròxims quatre anys.
Els líders polítics d’aquest país van esgotar ahir les últimes hores per fer campanya i cridar al vot en unes eleccions legislatives que han pres una notòria importància al ser els primers comicis d’un any electoral clau per a la UE –França elegirà president a l’abril i Alemanya seguirà els seus passos al setembre– i amb l’auge dels partits d’ultradreta com a teló de fons, que als Països Baixos encarna el líder xenòfob Geert Wilders.
En vigílies de les eleccions, la campanya es va tornar a veure enfosquida per la crisi diplomàtica amb Turquia, després que el president Erdogan acusés ahir els Països Baixos de practicar “terrorisme d’Estat”, alhora que va responsabilitzar els holandesos de la matança de milers de bosnians musulmans a Srebrenica, a la Guerra de Bòsnia, l’any 1995.
Segons una enquesta publicada ahir, el Partit de la Llibertat (PVV) de Wilders està patint una considerable reducció de suports a favor del seu rival, l’actual primer ministre holandès Mark Rutte, líder del liberal VVD, que ha tret avantatge de la gestió de la crisi diplomàtica amb Turquia.
Segons l’estudi, una majoria dels votants del VVD i del PVV donen suport a les accions del primer ministre, que va impedir recentment a dos ministres turcs celebrar un acte de campanya a Rotterdam per defensar el referèndum convocat a Turquia per al proper dia 16 d’abril.
El VVD puja dels vint-i-quatre escons a les enquestes d’aquest cap de setmana a vint-i-set, mentre que Wilders cau de vint a setze escons.
Els partits en segona posició en aquest últim sondeig abans dels comicis són D66 i GroenLinks, amb vint escons cada un, seguits de CDA, amb dinou diputats.
Per la seua part, els laboristes del PvdA, que estan en l’actual coalició del Govern amb trenta-vuit diputats, es quedarien amb tan sols dotze escons, al setè lloc.
