“Hem aturat el populisme erroni”

El partit liberal VVD, del primer ministre holandès, Mark Rutte, guanyaria les eleccions celebrades ahir a Holanda, en les quals pot haver aconseguit 31 escons, seguit de l’ultradretà Geert Wilders, amb 19 escons, empatat amb uns altres dos partits, segons els primers sondejos a peu d’urna, úniques dades existents al tancament d’aquesta edició.

En cas de confirmar-se aquestes dades, es desmentiria l’apuntat en els últims mesos per diferents sondejos que situaven el Partit Per la Llibertat (PVV) de Wilders com la força més votada.

Els ultres francesos i alemanys confiaven en un triomf de Wilders com a avantsala als seus comicis

Segons els sondejos a peu d’urna, Rutte, líder del democristià VVD, perdria deu escons, mentre que Wilders obtindria quatre escons més que en les últimes eleccions. Això sí, per aconseguir mantenir-se com el més votat, Rutte ha modificat els seus postulats més cap a la dreta, intentant evitar fuga de vots cap a Wilders.

La minva en els resultats, segons van explicar diversos analistes a Efe, es deuria a la impopularitat de les mesures d’austeritat imposades per Rutte en els últims anys.

Els grans perdedors d’aquestes eleccions serien els laboristes del PvdA, que formen part de la coalició que governa en l’actualitat juntament amb el VVD, i que perdria fins a 29 escons quedant-se amb tan sols 9 diputats.

Per la seua part, els grans beneficiats d’aquestes eleccions serien els verds de GroenLinks, un partit que fins ara tenia tan sols 4 diputats, però que pot haver pujat a 16.

El partit antiracista DENK entraria per primera vegada en el Parlament amb una representació de 3 diputats.

Tot plegat, en una jornada amb una participació del 82% de l’electorat, davant del 74,6% dels últims comicis.

Sense esperar a dades oficials, amb els sondejos, Rutte va celebrar ahir a la nit en un discurs a la Haia haver derrotat el “populisme equivocat” de l’ultradretà Geert Wilders. “Quina nit! Vam demanar que se’l parés. Pareu-lo. Hem aturat el populisme erroni”, va aplaudir el candidat del VVD. Tot això conscient que a la Unió Europea es contenia ahir la respiració, no només pel resultat electoral a Holanda, amb un Wilders que prometia un referèndum per deixar la Unió, sinó per l’increment de suports d’una altra populista d’extrema dreta, la gal·la Marine Le Pen.

Pel seu costat, Wilders havia augurat hores abans l’avenç del populisme en la convocatòria a les urnes a França i Alemanya. Tampoc va escatimar els seus polèmics atacs. “L’islam i la llibertat no són compatibles”, va dir, i va afegir que els musulmans “són lliures d’anar-se’n quan vulguin” d’Holanda.

La jornada electoral es va desenvolupar sense grans incidents, encara que alguns centres de votació van haver de recórrer a cabines addicionals a causa de la gran afluència de votants. Diverses pàgines webs de votació en línia, com Kieskompas, Prodemos o Stemwijzer, que publiquen informació detallada sobre els programes polítics i ofereixen als votants sotmetre’s a un test online per elegir el seu partit, van ser blanc d’atacs cibernètics al llarg de tota la jornada per intentar bloquejar-les. Els atacs, pel que sembla, procedien de fora dels Països Baixos.

De fet, ahir a la nit, el recompte de vots era manual a causa de la por de les autoritats a un intent de països d’influir en els resultats electorals.