Margallo admet que Espanya deu favors per parlar contra el procés

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va demanar ahir que l’exministre d’Exteriors José Manuel García Margallo justifiqui en seu parlamentària que el Govern central està en deute amb molta gent “per haver aconseguit que facin les declaracions que han fet” des de l’estranger contra el procés sobiranista, segons el popular.

“Ningú sap l’esforç que ha costat això i els favors que devem a una quantitat de gent”, va dir l’exministre dimarts en declaracions a 13TV, i va considerar excepcional que els estats acceptin referir-se a assumptes interns d’altres països. Així doncs, Margallo va explicar que durant el seu càrrec a Exteriors va viatjar fins en quatre ocasions als països bàltics per desactivar l’anomenada via bàltica esgrimida en aquell moment pels independentistes. “No teníem un especial interès econòmic en la zona”, va recalcar. Igualment, va visitar el Canadà i el Vaticà.

El PSOE aposta per “restaurar” l’Estatut de Catalunya amb reformes legislatives

Puigdemont ha titllat aquestes afirmacions d’impresentables, enormement preocupants i molt greus, per la qual cosa espera que “el sistema democràtic espanyol sigui prou madur” per demanar-li explicacions en seu parlamentària. Tant ERC com el PDeCAT volen que l’exministre d’Exteriors comparegui al Congrés per aclarir els “favors” que deu Espanya.

L’actual ministre espanyol d’Exteriors, Alfonso Dastis, va dir que li consta que cap país de la Unió Europea (UE) “no té dubtes” sobre la situació jurídica de Catalunya respecte a l’ordenació constitucional espanyola.

En aquest sentit, Dastis, que abans de ser nomenat ministre d’Exteriors a finals de l’any passat va exercir com a ambaixador espanyol a la Unió Europea, va agregar que no li sorprendria que la declaració que acordaran els Vint-i-set a la cimera pel seixantè aniversari de l’origen de la UE a Roma, demà dissabte, hi hagi alguna referència a l’esperit de respecte a les lleis.

Per la seua banda, el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va donar trasllat ahir a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, de la sentència en la qual aquest tribunal inhabilita el diputat de PDeCAT Francesc Homs durant un any i un mes per un delicte de desobediència greu al Tribunal Constitucional.

La licitació del departament de Governació, que apareix publicada amb data de dimecres al portal de contractació pública de la Generalitat, assenyala que l’encàrrec és per proveir en un període de quatre anys “el material electoral necessari per a la celebració d’eleccions al Parlament”. En concret, es refereix a la compra de sobres, paperetes, un manual d’instruccions per als membres de les meses i impresos electorals, tot plegat amb un pressupost de licitació total de 775.714,26 euros.

x

Després que dimecres el Parlament aprovés els pressupostos per a l’any 2017 amb els vots de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP, ahir el portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, va confirmar que la setmana que ve el seu grup obtindrà les firmes de cinquanta diputats per interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra els comptes per dedicar una partida a la convocatòria d’un referèndum.

El PSOE vol oferir respostes polítiques per solucionar el conflicte amb Catalunya i, per fer-ho, aposta per “restaurar mitjançant reformes legislatives” aquells elements de l’Estatut que han resultat “danyats” des de la sentència del Tribunal Constitucional.

En canvi, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va defensar la constitucionalitat dels pressupostos, inclosa la disposició addicional sobre el referèndum, ja que al seu parer “a la Constitució es recull la possibilitat de fer referèndums”.

Per la seua banda, la diputada de la CUP al Parlament Anna Gabriel va afirmar que “la Constitució Espanyola hi és per ser desbordada de forma democràtica” arran del recurs als Pressupostos 2017 davant del Tribunal Constitucional anunciat pel PSOE.

Al seu torn, Catalunya Sí que es Pot va presentar un escrit a la Mesa del Parlament perquè suspengui la publicació de la llei de pressupostos i sol·liciti un informe als serveis jurídics, ja que creu que les dos esmenes aprovades dimecres sobre el referèndum, la seua i la de la CUP, són “contradictòries”.

Les dos van ser aprovades amb el suport de Junts pel Sí, però mentre que la de la CUP al·ludia a un referèndum sense esmentar cap marc legal en concret, la de Sí que es Pot sí que estipulava que la convocatòria ha de fer-se sota les “condicions establertes” pel Consell de Garanties Estatutàries, que va considerar inconstitucional la disposició addicional que feia al·lusió al referèndum.

El Govern prepara compra de paperetes electorals El Govern ha tret a concurs públic l’adquisició de paperetes i sobres per a processos electorals en els propers quatre anys, després d’aconseguir aprovar dimecres al Parlament els pressupostos per al 2017, que al·ludeixen a la celebració d’un referèndum aquest any.