Oriol Pujol, per primera vegada davant d’un jutge per la fortuna familiar a Andorra

L’exdiputat de CiU Oriol Pujol, fill de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, compareixerà aquest dilluns per primera vegada davant d’un jutge per respondre com investigat per un delicte de blanqueig en relació amb la fortuna familiar trobada a Andorra per la qual ja han hagut de declarar tots els membres del clan Pujol.

A Oriol Pujol, exsecretari general de CDC investigat en la trama de les ITV a Catalunya, l’acompanyarà també davant del jutge com a imputada la seua germana Marta, que, igual com la seua altra germana Mireia (citada dimarts), ja va comparèixer davant de la jutgessa que va començar a instruir aquesta causa a Barcelona abans de remetre-la al jutge de la Audiencia Nacional José de la Mata.

De la Mata, que considera que la família ha actuat com una organització criminal en el presumpte blanqueig de la seua qüestionada fortuna, ha anomenat d’aquesta manera a declarar els únics tres fills de l’expresident català que li faltaven per interrogar.

Ja ho han fet els altres quatre -Jordi, Josep, Pere i Oleguer Pujol Ferrusola- i els pares, Jordi Pujol i Marta Ferrusola, i per a cap d’ells el jutge no ha adoptat mesura cautelar tret de per a "Júnior", al qual va retirar el passaport, i va rebutjar posar a la presó Oleguer com li va demanar la Fiscalia Anticorrupció.

En la interlocutòria de citacions, el magistrat explica els moviments de fons que es van produir en els comptes que van tenir els tres germans i també la seua mare en les entitats andorranes Andbank i Banca Privada d’Andorra (BPA).

Van obrir aquests comptes a començaments dels anys 90 a Andbank (llavors Banca Reig) i el 2010 tots ells (i també la resta dels germans) van traspassar a BPA els diners, que atribueixen a una herència del seu avi Florenci.

El 2012 ho van ocultar en aquest últim banc mitjançant fundacions establertes a Panamà, fins que el 2014, quan va sortir a la llum que la família tenia fons al Principat, van decidir regularitzar-lo amb Hisenda.

En el cas d’Oriol, per al qual la Fiscalia demana 5 anys i 2 mesos de presó en la trama de les ITV per valer-se del seu poder polític per afavorir un empresari, De la Mata relata que va tenir des de 1992 compte a Andbank, juntament amb la seua esposa, en la que es van registrar ingressos per 955.254 euros.

El 2010 va transferir els fons a BPA, encara que, a diferència dels seus germans, després ho va treure tot en efectiu, sense que se sàpiga la "destinació final" dels diners.

En la seua compareixença en la comissió parlamentària que va investigar la fortuna familiar, Oriol es va negar a aclarir les incògnites sobre la seua part en l’herència de l’avi Florenci i es va limitar a afirmar que mai no ha regularitzat diners ocults perquè no li "corresponia".

Quant a Marta, segons la interlocutòria, va obrir el seu compte a Andbank el 1991, amb ingressos per 518.796 euros, va passar després els diners a BPA (740.411 dòlars), ho va ocultar en una fundació i finalment, una vegada va saltar l’escàndol de la fortuna a Suïssa, va regularitzar amb la Hisenda espanyola 532.029 euros dels seus comptes andorrans.

Marta ha estat contractada com Técnico Superior Arquitectónico en l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt (Barcelona) de 1996 a 2015 i ara ha demandat el consistori per acomiadament improcedent (va perdre el seu lloc en guanyar una funcionària la seua plaça en concurs públic), en entendre que li corresponia a ella per antiguitat.

Mireia, per la seua part, va obrir el seu compte a Andorra el 1992 i en ella es van registrar ingressos i transferències per 757.708 euros. Després, el 2010, va traspassar d’Andbank a BPA 285.459 euros i 1.115.578 dòlars, també va utilitzar una fundació de Panamà per ocultar la titularitat fins que, el 2014, va regularitzar 1.072.767 euros.

El jutge observa que els ingressos en els comptes dels germans i la mare van provenir "principalment" dels diferents comptes de Jordi Pujol fill a Andbank, encara que en alguna ocasió van ser els germans Oleguer, Pere i Josep els que van fer aquests ingressos.

Destaca a més que un "alt percentatge" dels fons que van entrar en els comptes ho van ser en efectiu i es desconeix "l’origen dels mateixos i no consta cap raó que els justifiqui", al que afegeix que els germans i els pares van negar "tenir o haver tingut comptes bancaris a l’estranger, el que abunda en la falta de justificació dels tals ingressos".