El Govern no creu Rajoy i demana una “clàusula antiincompliment”

El Govern de la Generalitat va acollir aquest dimarts amb “immensa incredulitat” els anuncis d’inversions llançats pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i va ironitzar amb la necessitat d’incloure una “clàusula antiincompliment” per garantir que les accions anunciades es compliran. “Com a Govern, acollim aquest anunci amb una immensa incredulitat”, va expressar la consellera de Presidència, Neus Munté, que va denunciar que Catalunya “continua connectada al passat” en algunes infraestructures.

La portaveu ha proposat incloure una “clàusula antiincompliment per verificar si aquestes xifres s’arribaran a complir”, encara que va augurar: “Creiem que no.”

Munté va criticar que en els pressupostos del 2015 l’Estat només va executar el 6% del referit a Renfe

La portaveu va incidir que aquests nous anuncis no tenen “res que els diferenciï dels altres que s’han produït” anteriorment. “Tenen la mateixa credibilitat que el pressupost de l’Estat del 2015, per exemple, del qual es va executar menys del 6 per cent pel que fa a Renfe i menys del 30% pel que fa a Adif”, va ressaltar.

Per la seua part, el conseller de Territori, Josep Rull, va convidar Rajoy a “demanar disculpes” per l’incompliment d’inversions en infraestructures a Catalunya, que xifra en 10.000 milions.

Des d’ERC, el seu portaveu al Congrés, Joan Tardà, va deixar clar que les inversions ferroviàries anunciades pel president del Govern estatal no frenaran la intenció de l’Executiu de convocar un referèndum sobiranista al setembre i va acusar Rajoy d’actuar com un “triler” que juga a “on és la boleta”.

La portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, va celebrar l’anunci de Rajoy, encara que va recordar que és la seua “obligació” garantir la inversió a Catalunya i arriba tard.

Des de C’s, Fernando de Páramo es va alegrar que Rajoy compleixi el seu pacte i reculli en els Pressupostos inversions a Catalunya.

Per la seua part, la diputada de la CUP Anna Gabriel va afirmar que “ni les amenaces ni les promeses del PP” tenen cap valor.

Puigdemont compara la democràcia espanyola amb la de Turquia

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va equiparar aquest dimarts la democràcia espanyola amb la turca de Recep Tayyip Erdogan, perquè “autoritza l’Exèrcit a actuar contra els seus propis ciutadans”. Ho va fer a la Universitat de Harvard, a Cambridge (Massachusetts). “Espanya no ens escolta” i “només amb el poder d’un estat la nostra capacitat de resposta serà efectiva”, va manifestar el president.

Així mateix, va equiparar el sobiranisme català amb el moviment pels drets civils als Estats Units, la lluita entre el 1954 i el 1968 per posar fi a la discriminació i la segregació racial dels afroamericans. “La nostra lluita és un reflex de la lluita pels drets civils nord-americans. Les institucions nord-americanes han respectat la democràcia i la voluntat del seu poble d’adaptar-se als nous temps”, va afirmar Puigdemont durant una conferència titulada “Catalunya, avui i demà”.

D’altra banda, la Mesa del Senat va decidir ahir convidar Puigdemont a comparèixer en la Comissió General de Comunitats Autònomes en comptes de fer-ho en la conferència que havia sol·licitat per explicar el referèndum, desestimant de manera implícita aquesta possibilitat. Després d’una intensa discussió prèvia a la Junta de Portaveus, la Mesa va aprovar un acord avalat per PP i PSOE, amb l’abstenció del PNB, encomanant al president de la Cambra, Pío García-Escudero, a convidar Puigdemont a fer servir el “curs institucional” de la Comissió, sense al·ludir que això suposa rebutjar la conferència. En una carta que va enviar a García-Escudero, Puigdemont assegurava que no se li ocorria un “millor escenari per pronunciar la conferència tenint en compte la funció de representació de la cambra territorial i el necessari diàleg que ha de presidir l’acció política”.

Homs diu que té “la consciència tranquil·la” davant la inhabilitació El portaveu del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, va assegurar ahir que, mentre continuï amb la seua condició de diputat, exercirà la seua responsabilitat “fins a l’últim minut”, és a dir, fins que es faci efectiva la sentència del Tribunal Suprem que l’ha condemnat a una inhabilitació de tretze mesos per a càrrec públic per la consulta sobiranista del 9-N. En declaracions als periodistes abans de la reunió de la junta de portaveus, Homs va subratllar que afronta amb “tranquil·litat” i “serenitat” el que podria ser el seu últim ple del Congrés com a diputat i va dir que té la consciència “tranquil·la”. La portaveu del Govern, Neus Munté, va donar suport a Homs i va assegurar que la Generalitat vol comptar amb el seu coneixement per explicar el procés sobiranista.