POLÍTICA CATALANA
La Fiscalia investiga empreses que 'col·laboren' amb la independència
Contractades, pel que sembla, per preparar serveis d’intel·ligència i el fisc propi || Puigdemont es reuneix amb Prodi i diu que el procés és d’interès internacional
La Fiscalia de l’Audiència Nacional va requerir tota la informació a les empreses tecnològiques, consultores i de ciberseguretat contractades per la Generalitat amb la finalitat de proveir d’uns serveis d’intel·ligència i de l’Agència Tributària per a la independència, segons El País. La Guàrdia Civil es va personar divendres passat a les seus de Barcelona i Madrid d’una vintena d’empreses per sol·licitar dades i ara les firmes tenen vuit dies per facilitar la informació sota l’amenaça d’incórrer en delictes de desobediència i malversació de fons públics si no ho fan.
Un grup d’advocats presenta una querella contra vuit magistrats del Tribunal Constitucional
L’edil indica que la via de la desobediència genera un camí de cara a la celebració de la consulta
El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, es va negar a donar més detalls sobre la investigació amb l’argument que les diligències estan en curs, però va deixar clar que l’“únic objectiu” de la Fiscalia és que les lleis es compleixin.
Segons aquest diari, el fiscal en cap de l’Audiència Nacional Javier Zaragoza va començar l’1 de març del 2016 dos investigacions sobre la posada en marxa d’uns serveis d’intel·ligència i d’una agència tributària –i que Maza va prorrogar– amb l’objectiu d’investigar si es cometen possibles delictes de sedició, malversació i desobediència. El 8 de març passat la Fiscalia de l’Audiència Nacional va iniciar la investigació sobre les empreses tecnològiques.
D’altra banda, el Tribunal Constitucional analitzarà previsiblement avui el recurs presentat pel Govern contra els Pressupostos de la Generalitat per al 2017 per incloure-hi partides per a la convocatòria del referèndum.
Així mateix, l’associació d’advocats Drets va presentar aquest dilluns una querella per prevaricació contra vuit magistrats del Tribunal Constitucional que van desestimar a finals del 2016 recursos d’inconstitucionalitat presentats per la Generalitat i el Govern basc contra la reforma del TC que dota de capacitat per suspendre autoritats públiques de les seues funcions.
Per la seua part, el president de la Generalitat va aprofitar la visita a Bolonya (Itàlia) i la reunió amb l’exprimer ministre d’Itàlia i expresident de la Comissió Europea Romano Prodi per recomanar a l’Estat que segueixi l’exemple de Prodi i s’interessi pel procés polític a Catalunya: “Qui té la responsabilitat d’emprendre solucions polítiques faria bé d’asseure’s a la taula i, com a mínim, fer les mateixes preguntes que fan els nostres interlocutors internacionals.”
Catalunya ha rebut del FLA més de 63.000 milions d’euros des de l’any 2012 i ha hagut de pagar-ne uns 2.000 en concepte d’interessos per aquest capital. Aquesta xifra representa pràcticament el 20 per cent del total dels diners cedits pel Fons de Liquiditat Autonòmica.
barcelona
L’Audiència Nacional (AN) va arxivar ahir la causa contra el regidor de la CUP a Vic Joan Coma, acusat d’un delicte d’incitació a la sedició per cridar a la desobediència durant un ple del desembre de l’any 2015, en el qual el consistori va mostrar el seu suport a la proclamació del Parlament de l’inici de la desconnexió de Catalunya amb la resta d’Espanya.
Considera que la frase “per fer una truita primer cal trencar els ous” anava dirigida a les institucions, “i no consta, malgrat les diligències practicades durant la instrucció de la causa, que s’efectués una proposició als ciutadans perquè participin en un alçament públic i tumultuari per impedir l’aplicació de les lleis”.
Després de conèixer la interlocutòria judicial, el regidor de la CUP va assenyalar des de Londres, on es troba convidat per l’Assemblea Nacional Catalana, que la resolució de l’Audiència Nacional demostra que “la desobediència civil i la solidaritat són la millor arma contra la injusta justícia espanyola” i el camí de la independència.
D’altra banda, les diferents forces polítiques també van entrar a valorar la sentència. La coordinadora del PDeCAT, Marta Pascal, va indicar que “s’imposa el sentit comú. Tothom veia que era una absoluta barbaritat portar-lo a l’Audiència Nacional. Els hauria costat molt explicar el fonament jurídic d’una causa com aquesta”.
La portaveu de Ciutadans, Inés Arrimadas, va indicar que el seu partit “a diferència” dels independentistes no creu estar “per sobre de la justícia, les lleis i els tribunals”.