Una cúpula gairebé inexistent, al capdavant d’un desarmament d’ETA amb "mediadors"

Una cúpula gairebé inexistent es posa al capdavant, al costat dels "artesans de la pau", d’un desarmament d’ETA sobre el qual encara es mantenen moltes incògnites, com la quantitat d’armament a entregar i com s’escenificarà l’acte previst dissabte a Baiona.

Seran ells que, segons les previsions, escenifiquin l’entrega, bé oferint les coordenades dels zulos, exhibint algunes armes o de la forma que hagin acordat i que en el dia d’avui no han revelat.

En qualsevol cas, el lògic és que tot estigui acordat amb la cúpula de la banda, totalment delmada pels successius cops policials, amb prou feines inexistent i probablement encapçalada per Mikel Barrios, segons han indicat a Efe fonts de la lluita antiterrorista.

Més que per la seua ascendència, afegeixen les fonts, Barrios s’hauria vist obligat a ocupar el ja que "va quedar lliure" en la direcció de la banda quan va ser detingut per la policia francesa i la Guardia Civil Mikel Irastorza, capturat el mes de novembre passat.

Barrios, nascut a Pamplona, va formar part de l’organització juvenil Segi i la seua fotografia roman al cartell dels etarres més buscats com adscrit en el seu dia als "taldes de reserva" d’ETA fora d’Espanya.

Les fonts consultades no afegeixen cap nom més en aquesta cúpula, que ara estaria al capdavant de tot just una desena d’"alliberats".

Perquè l’organigrama de l’ETA de fa gairebé quatre anys s’ha anat esborrant gràcies als cops policials.

De la més gruixuda llista de noms d’antany han quedat ara uns quants de fugits, com José Luis Eziolaza, àlies "Dienteputo", Oier Egidazu, Anartz Arrbari o Eneko Agirresarobe; també l’històric Juan Antonio Urrutikoetxea "Josu Ternera", pel que sembla malalt i "jubilat".

I per arribar a aquesta situació agònica, ETA ha hagut de patir un bon nombre de desmantellaments de les seues cúpules en successives operacions de les forces de seguretat, que ja el 1969, i amb el Casc Antic de Bilbao com a escenari, va haver d’encaixar la seua primera desarticulació.

El 1984 va ser testimoni d’una altra "derrota" del cap d’ETA. José Luis Ansola Larrañaga, conegut com "Peio el Viejo" i Eugenio Etxebeste, àlies "Antxon", van ser capturats.

Més coneguts pel seu àlies que pels seus noms, també van caure en anys successius dirigents com "Santi Potros" o "Alain Delon", però va ser el 1992, ara fa just 25 anys, quan ETA va rebre el cop més gran en la seua direcció.

La Guàrdia Civil i la policia francesa van detenir el març d’aquell any etarres que han passat a engrossir la llista de terroristes més coneguts.

Va ser a Bidart i allà van caure Francisco Múgica Garmendia "Pakito", José Luis Álvarez Santacristina "Txelis" i José María Arregi Erostarbe "Fiti", és a dir, els que formaven part del col·lectiu "Artapalo".

Ja el 1999 van ser capturats sis etarres de la cúpula, entre ells el considerat cap dels comandos "il·legals" José Javier Arizkuren Ruiz, "Kantauri"; un any després, la localitat de Bidart va tornar a ser escenari d’un detenció important, la de Ignacio Gracia Arregi, "Iñaki de Rentería".

Des d’aquestes dates, el degoteig de detencions de dirigents de la banda ha estat constant, des de Juan Ibon Fernández d’Iradi "Susper", fins Mikel Albisu "Mikel Antza", Garikoitz Aspiazu "Txeroki" o Mikel Kabikoitz Karrera Sarobe "Lliga", considerat el 2010 el màxim dirigent de la banda.

A poc a poc ETA va anar delmant-se, el seu suport social va anar caient en paral·lel i no va tenir més remei, com subratllen les fonts, que declarar el final de la violència. La banda no ha tornat a matar a Espanya des del 30 de juliol de 2009, en una acció a Mallorca que va causar la mort a dos guàrdies civils.

El 20 d’octubre de 2011 tres d’encaputxats van llegir el comunicat que posava fi a dècades d’assassinats i precisament dos d’aquests etarres -David Pla i Iratxe Sorzábal- van ser detinguts el setembre de 2015 en la desarticulació per la Guàrdia Civil i les forces de seguretat francesa de l’última cúpula mitjanament nombrosa.

Després d’aquesta pseudocúpula, la direcció va passar en mans de Mikel Irastorza i ara a Mikel Barrios.

Una llarga història de caigudes i recuperacions que sembla ha arribat al seu final. Sense contrapartides? Les fonts consultades creuen que, almenys de moment, ETA no les rebrà i, probablement, ni tan sols no les esperi en el curt termini.

A 8 d’abril de 2017 el més probable és que el desarmament anunciat sigui el gest desesperat d’una banda que ha patit la pressió policial i que deixa a la teulada del Govern la gestió del nou escenari.