TERRORISME
La Justícia gal·la pren declaració als mediadors del desarmament d'ETA
L’Audiència Nacional vol dades de les armes entregades per poder aclarir atemptats sense resoldre || Debat sobre canvis en la política de dispersió de presos
El coordinador de la Comissió Internacional de Verificació, Ram Manikkalingam, dissabte.
La Justícia francesa ha començat a prendre declaració com a testimonis als membres de l’autodenominat Comitè Internacional de Verificació (CIV) que dissabte van exercir de supervisors en l’entrega d’armes d’ETA a les autoritats gal·les en diverses localitats del sud-oest d’aquest país.
Els integrants del CIV van comunicar a la Fiscalia de Baiona (França) la localització de vuit zulos que contenien 120 armes de foc, tres tones d’explosiu, municions i detonadors. Per conèixer la informació sobre aquestes armes, el jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco va obrir divendres diligències, a petició de la Fiscalia, per cursar una comissió rogatòria a França. L’objectiu de la Fiscalia és conèixer el material lliurat per determinar si alguna de les armes forma part d’algun procediment contra la banda terrorista.
No obstant, les forces de seguretat tenen poques esperances que les armes entregades per ETA serveixin per posar llum sobre els 224 atemptats de la banda que queden sense resoldre, a l’entendre que segurament estaran “netes” de proves i moltes de les utilitzades en aquestes accions ni tan sols s’hauran facilitat als mediadors. Per la seua banda, el secretari general de Pau i Convivència del Govern Basc, Jonan Fernández, va dir aquest diumenge que, després del desarmament de la banda terrorista, si es vol canviar la política penitenciària cap als presos de la banda terrorista “haurà de fer-se per consens”, igual que altres polítiques com la de la memòria.
La líder dels socialistes bascos, Idoia Mendia, considera que la situació dels presos depèn “d’ells” i de la desaparició d’ETA. La coordinadora i portaveu del PP Basc, Nerea Llanos, al seu torn, va demanar a la resta de formacions basques que “no caiguin en el joc de començar a parlar ara de presos d’ETA”, com proposa l’esquerra abertzale.
D’altra banda, el Govern de Mariano Rajoy ha recorregut des del 2011 un total de 230 actes contra les institucions basques per menysprear o humiliar les víctimes o familiars, exaltar el terrorisme, homenatjar o fer concessions públiques als terroristes, que suposa una mitjana de quaranta-cinc recursos a l’any.
