INVESTIGACIÓ
Ausbanc i Manos Limpias van fer xantatge a Volkswagen
Amb l’escàndol de les emissions de CO
Imatge d’arxiu del president d’Ausbanc, Luis Pineda.
Ausbanc, la falsa entitat de defensa del consumidor, va utilitzar Manos Limpias per personar-se contra Volkswagen en l’escàndol del frau de les emissions de CO2 i va intentar reunir-se amb directius de la marca alemanya per fer xantatge a la firma automobilística, segons la UDEF.
El que es refereix al gegant de l’automòbil és un dels apartats de l’extens informe de la UDEF notificat a les parts del cas Ausbanc-Manos Limpias, que resumeix les actuacions portades a terme fins ara, a prop de complir-se un any des que, el 18 d’abril del 2016, va esclatar aquest cas, que va escatxigar l’acusació de Manos Limpias en el judici del cas Nóos. A l’informe s’analitzen també diversos correus electrònics nous trobats al registre a Ausbanc que van mantenir el seu president, Luis Pineda, a la presó des de la seua detenció fa un any, i alguns dels seus empleats.
Ausbanc va costejar la fiança perquè Manos Limpias pogués exercir d’acusació particular
Dels correus, segons detalla la UDEF, s’extreu que el pseudosindicat actuava com a acusació popular “amb la clara finalitat d’exercir pressió i aconseguir algun tipus de negociació que, lògicament, beneficiï Ausbanc”.
Pineda es referia a l’acceptació per part de l’Audiència Nacional de la personació de Manos Limpias en el cas Volkswagen, per al qual aquesta última entitat va haver de pagar una fiança de 5.000 euros que, publicitava Ausbanc, “el sindicat de funcionaris està recaptant a través de donacions”.
Tanmateix, va ser l’entitat Ausbanc la que va pagar aquesta fiança, tal com es reflecteix en un correu en el qual un empleat d’Ausbanc diu a Pineda: “Hola, només confirmar-te que està resolt el tema de la fiança per a la querella de Volkswagen.”
Pineda, en presó provisional per liderar aquesta trama juntament amb el president de Manos Limpias, Miguel Bernad, va crear un entramat empresarial compost per una vintena de societats per canalitzar les quantitats que va extorsionar a empreses i entitats bancàries i la suma total del qual ascendeix a 39 milions d’euros, segons la UDEF.
