Els EUA utilitzen per primera vegada la "Mare de totes les bombes" contra Estat Islàmic a l'Afganistan

Els Estats Units van utilitzar per primera vegada en un conflicte la bomba no-nuclear més gran, l'anomanada "Mare de totes les bombes", per destruir un complex de túnels de l’Estat Islàmic (EI) a l’Afganistan, amb la qual cosa va enviar també un missatge de força al grup gihadista.

El bombardeig amb la GBU-43, un gegantí projectil de 10 tones que mata amb una imponent ona de pressió aèria, ha estat executat a les 19.32 hora local (15.02 GMT) al districte d’Achin, província oriental de Nangarhar.

El president nord-americà, Donald Trump, va assegurar que va donar "total autorització" a les Forces Armades perquè utilitzessin la "Madre de totes les bombes" contra l’EI.

Trump, que va comentar el bombardeig breument després d’una reunió a la Casa Blanca amb caps de bombers, no va entrar en detalls i tampoc no va explicar si aquesta acció envia un missatge a països com Corea del Nord.

"No sé si envia o no un missatge (a Corea del Nord). Corea del Nord és un problema i ens ocuparem d’ell", va asseverar el president nord-americà, en al·lusió al polèmic programa nuclear nord-coreà que Washington rebutja de ple.

El portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va indicar que l’objectiu era acabar amb un "sistema de túnels i coves" de l’EI a l’Afganistan que "els permetia moure’s amb llibertat i atacar amb més facilitat als assessors (militars) nord-americans i les forces afganeses".

El projectil, el més gran disponible a l’arsenal nord-americà (mesura més de nou metres de llarg i té un diàmetre d’alguna cosa més d’un metre), va ser transportat per un avió Hèrcules MC-130, alliberant un poder de destrucció equivalent a 11 tones de TNT.

No obstant això, aquesta potència és molt menor que les 15.000 tones de TNT d’energia alliberada per "Little Boy", la bomba nuclear llançada a Hiroshima (Japó) el 1945, una fracció mínima del poder d’una ogiva nuclear actual.

La bomba, en servei des de 2003, només havia estat utilitzada en proves i ha estat dissenyada no només per destruir búnquers i túnels, sinó com arma psicològica.

El bombardeig d’avui va ser anunciat en poc menys de dos hores després de dur-se a terme, un fet poc habitual per al Pentàgon, que pot tardar diversos dies a confirmar un atac, especialment fins avaluar l’impacte.

Nangarhar, a l’est afganès, és la remota regió en la qual els gihadistes de l’EI s’han assentat per ampliar la seua presència en la qual criden província de Jorasán (parteix del seu autoproclamat califat).

Aquesta zona és el pas que connecta per terra Kabul amb Peshawar (Pakistan) i allotja la famosa zona muntanyosa de Tora Bora, on el mort líder d’Al-Qaida Ossama bin Laden es va ocultar, aprofitant un sistema de coves, després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 contra els Estats Units.

Segons ha indicat el general John W. Nicholson, comandant de les forces nord-americanes a l’Afganistan, els gihadistes de l’EI han estat treballant en defenses subterrànies i búnquers per consolidar-se en zones remotes de l’est afganès i poder atacar a tropes nord-americanes i afganeses.

"El bombardeig estava dissenyat per minimitzar el risc per a les forces afganeses nord-americanes que realitzen operacions de sobre el terreny en aquesta zona, mentre es maximitza la destrucció de combatents i instal·lacions de l’EI-Jorasán," va explicar el Pentàgon en un comunicat.

"Aquesta és la munició adequada per reduir els obstacles i mantenir el ritme de l’ofensiva contra l’EI-Jorasán", va explicar Nicholson, en un comunicat emès des de Kabul.

Els Estats Units han realitzat operacions antiterroristes en aquesta zona; en una de les últimes, el 8 d’abril, va morir un membre de les forces especials en combat cara a cara amb els gihadistes.

L’ús de la "Mare de totes les bombes", que està guiada per un sistema de posicionament satèl·lit, però no té propulsió, indicaria que la zona estava àmpliament ocupada per operatius i instal·lacions de l’EI, sense evident presència de civils.

El Pentàgon ha assegurat que "es van prendre les precaucions per evitar víctimes civils", malgrat que el projectil no és considerat de precisió.

El Pentàgon analitzarà ara la zona de l’impacte amb drons i imatges satèl·lit per determinar l’èxit i abast de la missió, que suposa una escalada tàctica en el que fins ara havien estat bombardejos puntuals contra líders gihadistes i operacions antiterroristes sobre el terreny.