L’atac de l’EI de París es converteix en última arma electoral a França

L’atemptat terrorista de dijous als Camps Elisis de París, en el qual va morir un policia i que va ser reivindicat pel grup jihadista Estat Islàmic (EI), es va convertir ahir en arma electoral a França i va provocar els retrets de les candidatures de la dreta i la ultradreta al Govern socialista. En les eleccions més incertes que es recorden, amb el socioliberal Emmanuel Macron, la ultradretana Marine Le Pen, el conservador François Fillon i l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon en una forquilla de cinc punts en els sondejos, l’atemptat als emblemàtics Camps Elisis va escatxigar la campanya.

Fins ara centrada en els escàndols judicials que van afectar Fillon i Le Pen –tots dos sospitosos de malversació de fons públics–, la campanya va veure com el terrorisme va tornar al primer pla i va provocar un encreuament d’acusacions a dos dies de la celebració de la primera volta.

Le Pen, segona favorita que fins i tot ha vist com s’incrementava la seua intenció de vot després d’aquest atemptat, va ser la primera a comparèixer davant de la premsa per deixar un enfillall de retrets a l’Executiu socialista del president François Hollande, que va renunciar a buscar la seua reelecció.

“A aquest Govern efímer, dirigit per la inacció, li demano que ordeni la restauració immediata de les nostres fronteres nacionals”, va dir la candidata ultradretana.

Per la seua part, el conservador Fillon va dir que “cal canviar d’escala. Hem de rearmar-nos en el terreny de la seguretat, militar i diplomàtic, però també en l’ideològic i cultural, perquè l’islam radical desafia els nostres valors”.

Per la seua part, Macron, que encapçala les últimes enquestes, va emular els seus principals rivals i també va comparèixer davant dels periodistes per jutjar d’“indispensables” les reformes a la Unió Europea que garanteixin la seguretat dels ciutadans.

Karim Cheurfi, francès de 39 anys, abatut després de cometre l’atemptat, acumulava un fitxer de casos de violència contra les forces de l’ordre que el van portar en diverses ocasions a la presó, i que el van mantenir sota la lupa dels serveis d’intel·ligència, encara que en els seus catorze anys entre reixes no havia donat cap signe de radicalització jihadista.