França vira cap a la ultradreta?

França va tornar a veure’s sacsejada dijous per un atemptat, en aquesta ocasió als Camps Elisis, un dels llocs més simbòlics i transitats de la capital. L’atac, reivindicat per l’Estat Islàmic, va afegir el penúltim capítol a la campanya electoral més convulsa i oberta de la història recent.

Més de 45 milions d’electors dins del país i 1,3 milions a l’estranger estan cridats a decidir qui volen que succeeixi François Hollande com a inquilí de l’Elisi. Amb l’actual president fora de joc –un fet inèdit en la V República–, onze aspirants es disputen una presidència que ningú té encara garantida.

A priori, les previsions assenyalen que Macron i Le Pen seran els que passin a segona ronda

La líder del Front Nacional, Marine Le Pen, ha figurat en tot moment com un dels noms amb clares opcions de passar a la segona volta del 7 de maig, en la mesura que les enquestes l’han situat durant els últims mesos entre les dos candidatures més votades aquest diumenge. Si ho aconsegueix, reeditaria l’èxit aconseguit pel seu pare l’any 2002.

Els sondejos situen lleugerament al davant de Le Pen el líder del moviment En Marxa!, Emmanuel Macron, que amb una formació encara en construcció ha aconseguit convertir-se en el rival a batre. Sense cap diputat a l’Assemblea Nacional, l’exministre d’Economia vol començar la casa per la teulada i convertir-se en el president més jove (39 anys) a prendre possessió des de Napoleó.

El duel Le Pen-Macron és, a priori, el més probable, encara que a uns tres punts percentuals se situen els altres dos candidats amb més opcions: el representant conservador d’Els Republicans, l’exprimer ministre François Fillon, i el líder d’ultraesquerra de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon. El primer ha aconseguit arribar viu a la meta malgrat ser imputat per la suposada concessió de llocs de treball ficticis a familiars, mentre que el segon s’ha disparat en les últimes setmanes després de la seua participació en un debat televisat.

Quatre candidats parteixen, per tant, amb opcions d’obtenir una de les dos places que els garantiran un lloc en la segona ronda del 7 de maig.

Els analistes adverteixen que el resultat podria estar marcat per l’abstenció i els indecisos –almenys un 30 per cent no sap, no contesta en els sondejos– i per les conseqüències polítiques de l’últim atemptat.

A la dificultat de preveure el resultat s’ha sumat l’impacte que l’atemptat de dijous als Camps Elisis pugui tenir en el vot, que els experts no s’atreveixen a anticipar i que serà difícil de conèixer, perquè ja no està permès publicar sondejos.

Els col·legis electorals als territoris francesos de l’arxipèlag de Saint-Pierre et Miquelon, que està situat davant les costes atlàntiques del Canadà, van ser ahir els primers a obrir en la primera volta de les eleccions presidencials franceses.

La incertesa de les eleccions gal·les posa en perill els sondejosLa incertesa pel resultat de les eleccions presidencials a França, amb quatre candidats en un mocador, enfronta també els instituts demoscòpics a un desafiament sobre la seua fiabilitat, després de fracassos sonats com el triomf de Donald Trump als Estats Units o del Brexit al Regne Unit.