Hisenda planteja revisar impostos a mesura que millori l'economia
Es tractaria de taxes que tinguin especial impacte sobre el creixement"
El secretari d’Estat de Pressupostos i Despeses, Alberto Nadal, ha apuntat aquest dilluns que el Govern podria revisar impostos "que tinguin especial impacte sobre el creixement" a mesura que es reforci la millora de l’economia. Durant la seua intervenció en una conferència organitzada per Forum Europa, Nadal ha advocat per mantenir la política actual per "guanyar credibilitat" i confiança, la qual cosa permetrà que "es puguin tocar figures impositives que tinguin especial impacte sobre el creixement" en "un context de creixement econòmic", encara que no ha ofert detalls.
Nadal ha destacat que la política fiscal ha exercit un "paper fonamental" en la recuperació econòmica, ja que el dèficit públic s’ha reduït a una velocitat "moderada, adequada" per créixer i crear ocupació mentre es guanya la confiança dels mercats. Ha subratllat que Espanya ha complert els objectius de dèficit públic tots els anys tret de 2015 i ha assegurat que la desviació el 2016, que va portar a un ajustament de la meta pactada amb Brussel·les, es va deure a l’evolució dels preus i a l’impacte de la rebaixa fiscal "més profunda" de l’esperat.
També ha destacat que des de l’arribada al Govern de Mariano Rajoy, la despesa pública s’ha reduït "a un ritme de gairebé un punt del PIB anual" sense afectar la despesa social, mentre que els impostos es van abaixar "quan hi va haver oportunitat".
Així mateix, ha insistit que el préstec de l’Estat a la Seguretat Social recollit en el projecte pressupostari és "irrellevant" des del punt de vista del deute públic, mentre ha insistit que "el creixement de l’ocupació és l’única garantia" de sostenibilitat del sistema.
Per la seua part, la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, ha destacat que Espanya "encara ha de treballar molt per consolidar la recuperació" econòmica i avançar en la reducció del dèficit públic, un objectiu en el qual els Pressupostos seran clau, pel que ha apel·lat al "diàleg constructiu" tant parlamentari com territorial i polític.