França se la juga a les urnes

A aquesta segona volta han passat els dos candidats més votats de les eleccions del 23 d’abril, en les quals Macron es va imposar amb el 24,01% del vots. Al líder d’En Marxa l’acompanya, en aquesta ocasió, la candidata del Front Nacional, que va obtenir fins a un 21,30% dels vots.

Tots dos van aconseguir deixar fora l’aspirant dels Republicans, François Fillon, llastat pels escàndols, i un emergent Jean-Luc Mélenchon, que va ocupar la quarta plaça i va superar el socialista Benoît Hamon. Tant Fillon com Hamon han demanat el vot per a Macron per frenar Le Pen, mentre que Mélenchon ha esquivat la consigna argumentant que no és cap “guru” dels seus seguidors.

S’ha escampat el temor que la ultradreta accedeixi a una prefectura d’Estat europea

El front anti-Le Pen ha sigut la nota dominant d’aquestes últimes dos setmanes, en les quals tant dins com fora de França s’ha escampat el temor que la ultradreta accedeixi per primera vegada a una prefectura d’Estat europea.

Als seus 48 anys, Le Pen ha portat la ultradreta per segona vegada en la seua història a una segona volta, després de la sorpresa donada pel seu pare, Jean-Marie Le Pen, l’any 2002. També és la segona dona a assolir la ronda electoral final, darrere de la socialista Ségolène Royal, que va aconseguir l’esmentada fita el 2007.

Tanmateix, les enquestes, encertades en la primera ronda, vaticinen la derrota del Front Nacional en aquesta cita final. Els sondejos situen la intenció de vot per a Macron a l’entorn del 60%.

La candidata ultradretana ha passat de descriure Macron com a representant de la “globalització salvatge” i “hereu” de l’actual president, François Hollande, a posar tota la carn a la graella acusant-lo de tenir comptes en paradisos fiscals i de mostrar “complaença amb el fonamentalisme islamista”.

Macron, per la seua part, ha reforçat la seua imatge presidenciable sabent que “no hi ha res guanyat”, segons les seues pròpies paraules. El suport massiu aconseguit pels polítics dels partits tradicionals, així com de líders internacionals com Barack Obama o Angela Merkel, s’ha convertit en una arma de doble tall per a un aspirant que s’ha venut també com a alternativa.

L’última polèmica va saltar ahir, quan el moviment En Marxa va assegurar que havia sigut víctima d’un “pirateig massiu i coordinat” que ha portat a la “difusió a les xarxes socials d’informacions internes de diversa naturalesa”. Va denunciar que els arxius piratejats –com ara correus electrònics, documents comptables o contractes– “van ser obtinguts fa diverses setmanes gràcies al hackeig d’adreces de correu personals i professionals de responsables del moviment”.

Tots els analistes coincideixen que una elevada abstenció afavoreix la ultradretana Marine Le Pen, en la mesura que és qui sembla tenir els suports més consolidats. Emmanuel Macron, per la seua part, necessitaria els vots dels tradicionals simpatitzants del Partit Socialista i Els Republicans i assestaria el cop definitiu si aconseguís mobilitzar els esquerrans que proclamen lemes com ara “Ni Le Pen, ni Macron. Ni pàtria, ni patró”.

Aquesta nit coneixerem un resultat que, si donés el poder a Le Pen, seria una sorpresa majúscula.

Una de les claus és l’abstenció, que si és elevada beneficia Le PenUna de les claus del dia serà previsiblement l’abstenció, que s’anirà coneixent de manera gradual al llarg de tota la jornada electoral d’avui. En la primera volta van participar uns 36 milions de francesos, el 75,77% dels electors.