Macron guanya les presidencials franceses contra la ultradreta i Europa respira alleujada

Emmanuel Macron presidirà França els propers cinc anys a l’aconseguir aquest diumenge una rotunda i incontestable victòria sobre la candidata ultradretana Marine Le Pen a la segona volta de les eleccions presidencials, que suposa també un reconeixement per al projecte europeu. El polític socioliberal, que amb 39 anys es convertirà en el cap d’estat més jove de la V República, va aconseguir el suport de dos de cada tres francesos (un 65%), més del que es preveia en els sondejos.

Els francesos van girar l’esquena al nacionalisme proteccionista i xenòfob encarnat per Le Pen per dipositar la confiança en un “genet solitari” d’idees liberals i europeistes, que es va presentar sense l’abric d’un partit tradicional per conferir més credibilitat a la seua proposta reformista. Le Pen va aconseguir més vots que mai, onze milions de sufragis, però va quedar lluny de la victòria. Pot ser que el “front republicà”, el dic que formen l’esquerra i la dreta contra el Front Nacional, hagi perdut vigor, però la realitat va tornar a mostrar-li a Le Pen els límits del seu projecte.

El resultat de Macron va resultar tot un alleujament per als líders europeus, que es van afanyar a felicitar-lo. Amb la seua victòria es desdibuixa el risc d’un nou revés per al projecte de la UE que suposava Le Pen, que defensava abandonar la Unió i l’euro, menys d’un any després de la desfeta del Brexit.

L’abstenció va ser la més alta des del 1969 i també hi va haver rècord de vots en blanc i nuls

Malgrat tot, el llustre de la victòria de Macron no va ser complet. La participació, de prop del 75%, va ser la més baixa per a una segona ronda de les presidencials des de fa mig segle. El rebuig que suscitaven tots dos candidats –i que van atiar veus com la del líder de l’esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon– va propiciar que el vot blanc i nul es disparés fins al 12% del total, cosa que trenca tots els rècords.

Conscient de la divisió que afligeix el seu país, Macron va dirigir un primer discurs als francesos conciliador i ple de crides a la unitat. “Defensaré França, els seus interessos vitals i la seua imatge. Assumeixo el compromís davant vostre. Defensaré Europa. Està en joc la nostra civilització, la nostra manera de ser lliures”, va dir en una de les seues referències europeistes.Macron va dir també estar disposat a atendre els motius “que han conduït certa gent a vots extremistes”. “Lluitaré amb totes les meues forces contra la divisió que ens debilita i abat. Estimem França, a partir d’aquesta nit i durant els propers cinc anys. La serviré en nom vostre, amb humilitat i entrega”, va ssegurar.El triomf de Macron va ser rebut amb entusiasme per milers de seguidors congregats al costat del Museu del Louvre, en la seua aclaparadora majoria joves que veuen en l’exministre d’Economia una esperança de renovar l’anquilosada classe política del seu país.

Tot i quedar lluny de guanyar, va treure 11 milions de vots i es va presentar com a líder de l’oposició

Però com van reconèixer els seus assessors més propers, que van fundar al costat seu el moviment En Marxa!, el gran desafiament per a Macron comença ara amb les eleccions legislatives al juny, en les quals haurà d’aconseguir una majoria parlamentària que li permeti posar en marxa les seues reformes. En aquesta cita compareixerà també Le Pen, al capdavant d’un partit modernitzat, després d’anunciar que emprendrà la refundació del FN per crear una nova força capaç d’exercir el paper de líder de l’oposició. En el seu discurs de concessió de la derrota, la ultradretana va qualificar el seu resultat d’“històric” i va assegurar que encapçalarà “el combat de les legislatives” entre “mundialistes i patriotes”.

Les dades

Merkel supera una altra batalla regional, a 5 mesos de les eleccions La Unió Cristianodemòcrata (CDU), liderada per la cancellera alemanya, Angela Merkel, es va imposar aquest diumenge en els comicis regionals de l’estat federat de Schleswig-Holstein als socialdemòcrates, que perden la segona batalla electoral de l’any a menys de cinc mesos de les generals. Després de vèncer al Sarre al febrer, els conservadors van tornar a mostrar en aquest estat fronterer amb Dinamarca el nul impacte en les eleccions regionals del denominat efecte Schulz, l’impuls que van aconseguir en els sondejos els socialdemòcrates després d’elegir com a candidat per a les generals l’expresident del Parlament Europeu Martin Schulz.Segons les projeccions de vot de les televisions públiques, la CDU, amb un gairebé desconegut Daniel Günther al capdavant, va aconseguir el 33% dels vots, 2,5 punts més que en els últims comicis regionals i gairebé set més que el Partit Socialdemòcrata (SPD). Aquesta força, que fa cinc anys gairebé va empatar amb la CDU i va aconseguir prendre-li el govern regional amb un tripartit, va perdre entorn de quatre punts, tot i la popularitat de què gaudia el primer ministre, Torsten Albig.