FRANÇA
La reforma laboral i la moralització de la política, les apostes de Macron
Tindrà les mans lligades fins a les eleccions parlamentàries, per a les quals la seua formació és favorita || Un altre dels grans reptes és millorar l’escola primària
Emmanuel Macron i François Hollande, ahir, en la commemoració de la victòria contra el nazisme.
La reforma laboral, la moralització de la vida pública, el col·legi i Europa són les grans apostes amb les quals el president electe francès, Emmanuel Macron, vol començar el seu mandat. Així ho va recalcar ell mateix diumenge, després d’imposar-se a Marine Le Pen en la segona volta de les presidencials. “La renovació de la nostra vida pública s’imposarà a tothom a partir de demà. La moralització de la nostra vida pública i el reconeixement del pluralisme seran des del primer dia la base de la meua acció”, va assegurar, encara que per fer-ho haurà d’esperar que hi hagi nova Assemblea.
Macron confia a poder obtenir una majoria en les eleccions parlamentàries del mes de juny que li permeti tirar endavant les seues mesures i, de moment, els sondejos situen En Marxa com la principal força, però, com que les eleccions són a dos voltes, podria trobar-se també amb una cohabitació. Fins a aleshores, té les mans pràcticament lligades, ja que l’actual Assemblea Nacional no es troba en període de sessió. L’únic que pot fer és promulgar decrets sobre assumptes que no requereixin una llei. Per afrontar aquests comicis, Macron va dimitir aquest dilluns com a líder d’En Marxa, que canviarà el seu nom pel de La República en Marxa.
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va ser la primera dirigent europea a trucar a Macron
Segons va informar la Cadena SER, a l’estiu, demanarà al Parlament que li permeti mitjançant ordenances “simplificar el dret laboral” per promoure “els acords d’empresa o sectorials al costat d’una ampliació del subsidi d’atur, a més de la unificació del règim de pensions”.
En el seu afany per “moralitzar la vida pública”, vol impedir que els parlamentaris i els ministres puguin contractar familiars, i exigir que no tinguin antecedents. A més a més, vol prohibir que puguin ocupar una activitat d’assessoria de manera paral·lela.
Per a Europa, proposa tenir un ministre de Finances de l’euro, transparència i, a canvi, vol obtenir “un veritable pressupost per a la zona” que esmorteeixi els “xocs”.
Un altre dels seus grans reptes és millorar l’eficàcia de l’escola primària. La seua intenció és reduir a dotze els alumnes presents a les aules dels col·legis en “zones prioritàries”, i per aconseguir-ho es requereixen almenys 12.000 professors suplementaris.
L'endemà
- Un miler de manifestants protesten a París contra Macron. Almenys un miler de manifestants van marxar aquest dilluns pel centre de París contra les polítiques liberals del president electe, Emmanuel Macron, al qual van alertar que les conquestes socials “no es toquen”. En una marxa amb pancartes a favor de l’ecologia i contra la precarietat, el Front Social, format per sindicats i associacions, va iniciar la seua protesta a la plaça de la República i es va acabar a la de la Bastilla. Els manifestants van criticar especialment que Macron vulgui reformar la llei del treball. Hi va haver alguns moments de tensió al final entre participants i policia. Més tensa va ser la manifestació anticapitalista celebrada aquest dilluns a la nit també París, que es va acabar amb nou detencions provisionals.
El traspàs de poders serà aquest diumenge El president francès, François Hollande, va confirmar aquest dilluns que el traspàs de poders amb el mandatari electe, Emmanuel Macron, tindrà lloc diumenge vinent, i va assegurar que no se sent traït (va ser el seu ministre), encara que no el consideri un hereu. “Diumenge serà el traspàs de poders, el dia en què li transmetré el que considero que és essencial. Després serà investit i es convertirà en president de la República”, va afirmar. Tots dos van escenificar una simbòlica encaixada sota l’Arc del Triomf parisenc, on van celebrar els setanta-dos anys del triomf davant de l’Alemanya nazi. En el seu primer acte públic després de les presidencials, Macron va assistir a l’acte d’homenatge convidat pel qui serà el seu antecessor una vegada es formalitzi el traspàs de poders, programat per al pròxim 14 de maig. La destinació del primer viatge oficial de Macron com a president serà Berlín, segons l’eurodiputada liberal francesa Sylvie Goulard. Ja va iniciar aquest dilluns la seua ronda de contactes. Des de diumenge a la nit, va mantenir converses telefòniques amb els líders d’Alemanya, Angela Merkel; els Estats Units, Donald Trump; el Regne Unit, Theresa May, i Turquia, Recep Tayyip Erdogan. Merkel va ser la primera mandatària a parlar per telèfon amb Macron després de conèixer-se el seu triomf sobre la ultradretana Marine Le Pen i aquest dilluns va reconèixer públicament la seua “espectacular” victòria i la “valenta campanya proeuropea”. A pesar de la folgada victòria, el 43% dels que el van votar van donar suport al líder d’En Marxa per oposició a la seua rival, la ultradretana Marine Le Pen, mentre que només un de cada tres va tenir en compte “la renovació política que representa”, segons un sondeig que analitza el perfil i la motivació dels electors. El vot anti-Le Pen és especialment freqüent entre els simpatitzants de l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon.
