El Constitucional anul·la la Llei de Consultes aprovada pel tripartit el 2010

El Tribunal Constitucional ha anul·lat part de la Llei de Consultes Populars de Catalunya, aprovada durant el govern del tripartit -PSC, ERC i ICV- el 2010, en considerar que qualsevol norma que reguli convocatòries de referèndum d’àmbit autonòmic és inconstitucional i, per tant, nul·la.

El Tribunal ja va declarar inconstitucional la Llei de Consultes aprovada pel Parlament català el 2014, impulsada per l’actual majoria sobiranista a la Cambra amb l’objectiu concret de la convocatòria del referèndum d’independència. Ara, en una sentència de la qual ha estat ponent el nou magistrat del TC Cándido Conde-Pumpido, exfiscal general de l’Estat, anul·la també la llei de 2010 en aplicar els criteris establerts en resolucions anteriors. Determina el Tribunal que, amb aquesta norma, Catalunya regulava una modalitat de referèndum que no està prevista a la Constitució ni en la legislació estatal que regula aquest tipus de consultes.

I afegeix que la competència autonòmica per a la seua regulació només podria exercir-se en el supòsit que el legislador estatal, mitjançant llei orgànica, hagués previst la figura del referèndum autonòmic, i això sempre amb ple respecte als concrets termes en els quals l’esmentada figura s’estableixi i reguli.

D’aquesta manera el Tribunal Constitucional ha estimat íntegrament, per unanimitat, el recurs d’inconstitucionalitat interposat el 2010 pel President del Govern, aleshores José Luis Rodríguez Zapatero. El Constitucional, en la seua sentència sobre l’Estatut, va assenyalar que són conformes amb la Constitució les consultes populars, però entenent que en aquest terme no es "comprèn el referèndum".

L’executiu socialista va considerar que aquella primera llei catalana de consultes populars de 2010 vulnerava les competències exclusives de l’Estat sobre la regulació i convocatòria de referèndums.

Segons va assenyalar llavors el Govern i ha avalat ara el TC, és l’Estat el que té competència exclusiva en la regulació i convocatòria de referèndums i la competència autonòmica només cap sobre les consultes populars, com recull l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Però la llei catalana equiparava la consulta popular al referèndum i establia el règim jurídic, el procediment, l’aplicació i la convocatòria de consultes populars per via de referèndum, per part de la Generalitat o pels ajuntaments de Catalunya, en l’àmbit de les seues respectives competències. Per això el TC l’ha anul·lat.

També anul·la la figura del Comissionat per a la Transició Nacional

El Tribunal Constitucional ha anul·lat avui, per unanimitat, el decret de la Generalitat que va crear el Comissionat per a la Transició Nacional de Catalunya, una figura clau per impulsar el procés d’independència. Així mateix ha anul·lat el Pla Executiu per a la Preparació de les Estructures d’Estat, el Pla d’Infraestructures Estratègiques i altres previsions i actuacions desenvolupades en aplicació de l’esmentat decret.

El decret anul·lat, de febrer de 2015, va ser recorregut pel Govern per considerar que amb la seua aprovació la Generalitat anava més enllà de les seues competències, i estava suspès provisionalment. Després va ser superat per les mesures aprovades pel Parlament.

L’alt tribunal ha considerat inconstitucionals les competències que el decret encomanava al comissionat perquè impulsés i coordinés les mesures necessàries per a la culminació del procés.

El Govern va recórrer el decret perquè, segons va explicar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, amb aquesta norma la Generalitat adoptava "previsions per a una eventual separació de l’Estat espanyol atorgant al comissionat aquelles funcions que correspondrien a l’Estat" a Catalunya.

La finalitat última era preparar les "actuacions següents a una declaració unilateral d’independència" a Catalunya, va afegir. Per al Govern, el comissionat i els plans per crear aquestes estructures d’un estat català suposaven una "vulneració flagrant de la sobirania del poble espanyol", de la indissoluble unitat de la nació espanyola i de la igualtat dels espanyols davant de la llei.

El Constitucional recorda en la seua sentència d’avui que ja va anul·lar, el 2016, la llei catalana de mesures fiscals, financeres i administratives, en una sentència que va declarar inconstitucionals la major part de les estructures d’Estat aprovades pel Parlament, "afins", diu en la seua sentència d’ara, les dissenyades pel decret.

Així, el 2016 el TC va anul·lar l’Agència Tributària catalana, el pla director de l’Administració Tributària de Catalunya, l’elaboració d’un catàleg d’infraestructures de Catalunya, el pla director d’energia, telecomunicacions, sistemes d’informació i transport ferroviari; el servei meteorològic català i el relatiu a grans centres comercials en ports públics.