L’atac cibernètic assoleix quasi un centenar de països, des de Renault fins a bancs russos

L’atac cibernètic global que afecta des de divendres nombroses empreses i institucions d’un centenar de països ha aconseguit un impacte “sense precedents” i requerirà una investigació internacional complexa per identificar els culpables, segons va afirmar ahir Europol.

La banca i el ministeri de l’Interior de Rússia, els trens alemanys, els hospitals britànics, la francesa Renault i la multinacional espanyola Telefónica van ser només algunes de les institucions públiques i companyies colpejades pel virus denominat WannaCry, que segons els experts està a remetent a poc a poc. Aquest atac, segons Europol, obligarà els països afectats i els principals socis de la indústria a cooperar en una investigació internacional per identificar els culpables i augmentar la seguretat.

El Govern assegura que els sistemes informàtics de la Generalitat van tenir una afectació residual

A Àsia s’haurà d’esperar a demà per saber el grau d’incidència de l’atac cibernètic

Segons l’empresa txeca d’antivirus Avast, una de les deu primeres del món en aquest sector, l’atac cibernètic registrat divendres afecta ja 99 estats i més de 125.000 ordinadors.

A banda dels errors coneguts el mateix divendres als hospitals britànics o en la multinacional espanyola Telefónica, ahir es va saber que els bancs russos van patir també un atac cibernètic massiu, encara que no van patir cap mal a l’haver estat advertits a mitjans del mes d’abril sobre aquesta possibilitat, va informar el Banc de Rússia.

També a Alemanya el sistema informàtic de la companyia de trens Deutsche Bahn (DB) va ser atacat, segons van informar fonts del ministeri d’Interior, encara que “no va afectar les xarxes governamentals”, segons la font.

A França, el grup automobilístic Renault va anunciar que també va patir atacs cibernètics que van afectar l’activitat d’algunes plantes de la companyia.

Al sud-est asiàtic, els experts informàtics van assegurar que caldrà esperar a demà dilluns per conèixer l’impacte real de l’incident, ja que quan va ocórrer, a la regió era divendres a la tarda i per tant la majoria de les empreses havien deixat ja de treballar.

No obstant, fonts del ministeri indonesi de Tecnologia de la Informació i Comunicacions van confirmar que l’atac informàtic va infectar almenys dos hospitals de Jakarta.

A Catalunya, el departament de Presidència va emetre ahir un comunicat informant que l’atac cibernètic només va ocasionar alguna afectació residual en el sistema informàtic de la Generalitat.

Per la seua part, el Govern espanyol va assegurar que el nombre d’equips i sistemes informàtics de particulars i empreses que es van veure afectats per l’atac cibernètic estava “remetent” ahir, sense l’evidència de noves infeccions.

Així, d’aquesta manera, els cibercriminals podrien haver trobat les denominades gateres en els sistemes de seguretat que han provocat una situació delicada a nivell mundial.

Els dos van identificar un nom domini a internet amb què el “codi maliciós” provava de contactar sense èxit i van registrar aquest domini per tan sols 10 dòlars per poder enviar al programa un senyal per inhabilitar-se.

Aquest atac cibernètic global va aprofitar una vulnerabilitat del sistema operatiu de Microsoft, filtrada pel que sembla per un grup de pirates informàtics o hackers el mes passat, per introduir el virus WannaCrypt0r, un tipus de ransomware que limita o impedeix als usuaris l’accés a l’ordinador o fitxers, i per obrir de nou aquesta possibilitat sol·licita un rescat.

Aquest rescat es paga generalment en una moneda digital, sovint bitcoin, fet que dificulta seguir el rastre del pagament i identificar els pirates informàtics. Els ministres de Finances i governadors dels bancs centrals dels països del G-7 i representants de diverses institucions van concloure ahir la seua reunió a Itàlia acordant incrementar la cooperació per contrarestar les amenaces cibernètiques. El grup dels set països més industrialitzats del món va reconèixer al seu document final com a “element clau” potenciar “la resiliència cibernètica de les institucions financeres individuals i del sector financer en el seu conjunt”.