La Renda Garantida arribarà a 62.000 llars catalanes el 2020 amb 600 milions

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) arribarà a 62.000 llars el 2020, després d’una inversió d’entre 500 i 600 milions d’euros anuals, ha anunciat aquest dilluns la consellera de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat, Dolors Bassa, que s’ha basat en càlculs sobre la situació socioeconòmica actual.

Ho ha dit en declaracions als mitjans aquest dilluns després de firmar amb els impulsors de l’ILP l’acord per a la seua creació, que servirà de base per al redactat de la llei, i que podria sotmetre’s a votació en el Parlament en un mes, informa Europa Press en la seua pàgina web.

Si els tràmits transcorren amb agilitat, aquest "dret subjectiu" podrà començar a aplicar-se aquest setembre per als 29.000 beneficiaris de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) --que serà substituïda per la RGC--, així com 7.000 famílies monoparentals amb treball parcial amb un sou inferior a l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), de 664 euros, ha dit Bassa.

Sobre aquesta compatibilitat amb el treball a temps parcial, l’acord estableix que s’iniciarà amb les llars monoparentals el 15 de setembre i finalitzarà amb la generalització de la compatibilitat de la RGC amb totes les rendes del treball derivades de contractes a temps parcial".

En ser preguntada pels periodistes en roda de premsa, Bassa ha afirmat que no s’han ni obert ni tancat" a aquesta compatibilitat, i que serà una Comissió de seguiment formada per Govern, sindicats, patronals i entitats l’encarregada de desplegar les fases que consideri de la RGC.

Dret social

El portaveu de la Comissió promotora Diosdado Toledano ha afirmat que es tracta del "dret social més important" aconseguit en els últims anys, que ha estat possible amb el suport de 76 entitats, gairebé tots els sindicats, 52 ajuntaments i partits polítics com ERC, PSC, CUP i SíQueEsPot.

La RGC es dirigeix a persones amb ingressos inferiors a l’IRSC en els últims sis mesos, després d’haver esgotat altres prestacions -com l’atur- i sense propietats més enllà del domicili de residència, i es començarà a implementar el setembre amb una prestació del 85% de la renda de suficiència (564 euros), desplegant-se gradualment fins assolir el 100% el 2020 (664 euros).

El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) serà la porta d’entrada i la gestionarà la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa -sobre la qual Bassa ha dit que es reforçarà el personal-, en coordinació amb l’apartat d’Assumptes Socials de la Conselleria, que s’encarregarà de la inserció social quan no s’indiqui pla d’inserció laboral.

Efecte crida

Es reconeixerà com un dret subjectiu a partir dels 23 anys, després d’un període de residència de dos anys a Catalunya, que podrà passar a ser de tres si s’estableix un "efecte crida" -un increment de com mínim el 10% de noves sol·licituds de la RGC de censats recentment a Catalunya-.

Si una persona no es coresponsabilitza amb el pla d’inserció i ocupació perdrà 150 euros del pagament, així com tota la prestació si rebutja un treball, encara que serà complementària "totalment" amb prestacions per dependència, ajuts de transport i beques menjador.

Toledano ha relatat que la RGC va sorgir de l’"esperit del 15 M", amb les retallades de 2011, i que, després del que ha estat una llarga marxa, espera que s’aprovi amb celeritat en el Parlament per aconseguir el que serà una superació de la RMI i un canvi de paradigma, en la qual cosa Bassa ha coincidit.

La consellera ha celebrat el "consens de país" que ha fet possible la firma de l’acord, després d’anys de tràmits en el Parlament i mesos de negociació amb els impulsors, i ha dit que l’escenari ideal serà que cada vegada hi hagi menys beneficiaris, perquè es vagin inserint laboralment.

Ha afegit que en l’acord no es parla d’una quantitat tancada, i que pot augmentar si s’actualitza l’IRSC -congelat des de fa sis anys-, a la qual cosa el membre de la Comissió promotora Sixte Garganté ha afegit que no ha de dependre de pressupostos, sinó que és un "dret conquerit" i que caldrà lluitar contra els prejudicis.