La violació de l’arrest domiciliari, últim obstacle d’Assange per sortir

La violació de l’arrest domiciliari és l’últim obstacle a què s’enfronta el fundador de Wikileaks, Julian Assange, per sortir de l’ambaixada equatoriana a Londres i viatjar a l’Equador, segons ha assegurat a Barcelona la seua advocada Renata Àvila.

Suècia va tancar ahir, després de gairebé set anys, el cas per suposada violació contra Assange davant de la impossibilitat de fer avançar la investigació preliminar contra el periodista, refugiat en l’ambaixada de l’Equador a Londres des de juny de 2012.

En relació amb la comunicació de Scotland Yard d’ahir en la qual deia que estava obligat a complir l’ordre d’arrest emesa en el seu dia per la Cort de Magistrats de Londres, en virtut de la sol·licitud d’extradició de Suècia, Àvila ha dit que "aquesta ordre és invàlida" i ha reiterat que "l’únic obstacle és aquesta infracció".

L’advocada pensa que aquesta infracció potser es podria compensar amb "els deu dies que Assange va estar el 2010 aïllat en una presó de màxima seguretat".

En el cas que Assange pugui abandonar l’ambaixada equatoriana, "viatjarà a l’Equador, que és el país que l’ha protegit i li ha donat asil i tot el suport polític", ha assegurat Àvila.

Àvila, que assisteix avui a la projecció del documental "Garzón/Assange, el jutge i el rebel", de Clara López Rubio i Juan Pancorbo al festival DoscBarcelona, ha dit en una entrevista amb Efe que "la decisió de la fiscalia sueca canvia tot, perquè cancel·la l’ordre d’arrest europea i automàticament les seues condicions de llibertat també canvien, i ara és una persona lliure".

La decisió de la fiscalia sueca reitera, segons Àvila, que "mai no han pesat càrrecs contra Assange i que en teoria seria lliure".

L’últim obstacle quedarà clar una vegada es dilucidi "si pesa més un dret humà com el dret d’asil o una infracció".

Per exercir el seu asil, recorda l’advocada guatemalenca, va haver de personar-se en l’ambaixada i passar els dies previs en la protecció de la legació, i aquesta situació el Regne Unit la considera una violació d’arrest domiciliari.

Assange va ser detingut a Londres el 7 de desembre de 2010 -just després que el seu portal filtrés cables diplomàtics confidencials dels EUA- a petició de la Justícia sueca, que li reclamava per quatre delictes sexuals de què no va arribar a ser acusat.

Després de perdre la batalla legal al Regne Unit i davant del temor de ser extradit dels EUA, Assange es va refugiar el 19 de juny de 2012 en l’ambaixada de l’Equador, país que li va concedir asil, però Londres ha rebutjat des d’aleshores donar-li un salconduit diplomàtic per arribar a Quito i la Policia britànica li vigila les 24 hores per detenir-lo si posa un peu al carrer.

El Regne Unit també s’ha negat a facilitar-li el desplaçament a un hospital després que el Govern de Quito denunciés que necessitava assistència mèdica com a conseqüència del seu captiveri d’anys en un espai molt reduït i sense accés a llum natural.

El dret d’asil és una institució consolidada al llarg dels últims cinc-cents anys i reconeguda i exercida de manera habitual al Regne Unit, Estats Units i en general a Occident, ha dit Àvila, que espera que "una institució com el dret d’asil no es vegi minvat pel cas Assange".

L’equip d’advocats que encapçala l’espanyol Baltasar Garzón posa des d’ara el "focus" al Regne Unit perquè escolti la decisió del Grup de Treball de l’ONU sobre Detencions Arbitràries que el 6 de febrer de 2016 va considerar arbitrària la detenció d’Assange.

Àvila ha recordat que "la salut d’Assange no és òptima; necessita tractament mèdic pel llarg captiveri sense tot just llum natural ni aire fresc en cinc anys en unes condicions inhumanes".

Ja que el cas Assange és "un cas polític", Renata Àvila anuncia que l’equip legal "activarà els canals diplomàtics per arribar a un acord" satisfactori per al ciberactivista.

Para Baltasar Garzón, que encapçala la defensa legal d’Assange des de 2012, la decisió de la fiscalia sueca és "una petita victòria en un llarg camí", segons ha explicat Àvila, que recorda que darrere hi ha els EUA, que amb les seues acusacions d’espionatge contra periodistes "posa en risc la llibertat de premsa i aquesta és la gran batalla que comença ara".