“Una bomba va explotar a prop, hi havia pell i sang pertot arreu”

Abby Mullen és una jove escocesa que va assistir dilluns al concert de la seua ídol, Ariana Grande, a la ciutat de Manchester. Quan va acabar l’espectacle i es dirigia cap a la sortida “per poder sortir ràpidament i no haver d’esperar gaire un taxi”, una bomba va explotar a prop seu.

Així ho va relatar l’adolescent en el seu compte de Facebook: “La pell, la sang i els excrements eren pertot arreu, fins i tot als meus cabells i a la meua bossa.” Per sort, va poder tornar sana i estàlvia a l’hotel. “Espero que estiguin tots bé, tinc molta sort de ser on sóc ara.”

Judit Rué, lleidatana de 23 anys, treballa a Manchester i explica com ho va viure

Laura Eames i la seua filla d’11 anys, Isabel, acabaven d’aixecar-se per abandonar el concert quan la bomba va esclatar, explica el diari El País. “No vaig tenir clar al moment que fos una bomba. Vam sentir uns que cridaven: Bomba, a terra!”, però no ho entenia o no ho volia entendre. Només vaig agafar fort la meua filla Isabel i vaig córrer. Gairebé li arranco un braç, encara el té blau. Tothom es va tornar boig, hi havia crits, xiscles, gent tirant gent a terra”, va relatar.

Molts van tuitejar i van enregistrar els moments de pànic viscuts, com Rhianna Burke (@RhiannaBurke), que va escriure: “No hauria cregut mai que gravaria això, però sóc jo abandonant [el concert d’] Ariana Grande. Espero que estigueu tots bé”, i a aquest tuit va adjuntar un vídeo del moment. Les xarxes socials van ser també una eina per ajudar a localitzar la gent, ja que tot el qui sabia que algun amic o familiar havia anat al concert escrivia missatges de recerca.

Herois

Rescata cinquanta nens i avisa els pares.

La senyora Paula Robinson va agrupar cinquanta joves i els va portar a un hotel proper des d’on va avisar els pares a través de les xarxes socials. Una vegada sana i estàlvia, a través del mòbil, va enviar tuits informant als pares que buscaven els seus fills que anessin a l’hotel.

Els taxistes.

Van traslladar gratis els ferits a l’hospital.

Alguns taxistes van oferir trajectes gratuïts i provisions de menjar per facilitar les coses en aquell “moment tan dur”, segons va dir Faisal Khan, que de cap manera va acceptar cobrar la tarifa. Ho va corroborar Harjinder S. Kukreja, que va ajudar també a buscar desapareguts.

Ángel indigent.

Va sentir l’explosió i va ajudar les víctimes.

Chris Parker és un indigent de 33 anys que acostuma a demanar almoina als voltants de l’estadi els dies que hi ha actes. L’explosió el va fer caure a terra i, quan va aconseguir aixecar- se, va córrer a ajudar els ferits. Una dona se li va morir als braços i des d’aleshores no ha “parat de plorar”.

Solidaritat.

Ciutadans anònims van obrir les seues cases.

En un exemple de generositat, els residents de la ciutat de Manchester van oferir a través de les xarxes socials allotjament, menjar i fins i tot endolls per carregar el mòbil a persones que encara no han pogut sortir de la localitat o que busquen éssers estimats.

“Estava a dos carrers i no m’ho podia creure” La lleidatana Judit Rué estava treballant a dos carrers del Manchester Arena quan l’encarregat de seguretat va informar-la a ella i als seus companys que hi havia hagut una explosió. “Ens van dir al principi que podria haver estat un globus gran, encara que després vam saber que havia estat una bomba”, i va explicar que no s’ho podia creure. Quan va sortir de la feina i es dirigia a casa, no va poder trobar cap autobús, els helicòpters sobrevolaven la zona mentre ella esperava a la parada de l’autobús juntament amb algunes de les nenes que eren al concert. Finalment, va agafar un taxi. aquest dimarts, quan va sortir de casa, es va trobar amb “una ciutat paralitzada, estava tot tallat, la ciutat no tenia vida”. Els restaurants i comerços, plens de vida un dia normal, “estaven pràcticament buits, alguns fins i tot no van obrir”. Judit no és l’única consternada pel que va succeir. Milers de persones es van afegir aquest dimarts a una concentració convocada en una cèntrica plaça de Manchester per tal d’homenatjar les desenes de víctimes. Una espelma encesa va servir com a símbol d’esperança d’una ciutadania que portava pancartes de solidaritat i que va fer una crida a no deixar-se portar per la por. Entre cants, crits i aplaudiments, la multitud va corejar “Estimem Manchester”.