Un Estat català necessita 50.000 milions a l’any i seguiria a la UE, segons Junqueras

El secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvador, va posar números ahir a les necessitats d’un Estat català: 50.000 milions d’euros anuals. En una entrevista a Catalunya Ràdio, va dir que és una xifra que la Generalitat podria aconseguir a través dels impostos dels ciutadans a la Hisenda catalana. Va afirmar que l’Estat català es finançaria d’impostos i cotitzacions socials i que, si fos necessari, acudirien a buscar capital als mercats internacionals, que “ens deixaran diners si consideren que som solvents”. Va afirmar que Catalunya “començarà a recaptar [els seus propis impostos] quan el procés estigui madur”.

Hores més tard, el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va llançar un missatge tranquil·litzador als empresaris en les jornades del Cercle d’Economia que se celebren a Sitges, i a les quals avui assistirà el president del Govern central, Mariano Rajoy. Va assegurar que una Catalunya independent es mantindria dins de la Unió Europea, una cosa que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va negar poc després.

“Perquè tothom parli, en democràcia es fa votant”, defensa Junqueras

Iceta demana menys “cartetes” i més reunions dels presidents català i espanyol

Junqueras va recordar que Catalunya forma part de la Unió Europea i que actualment no hi ha cap mecanisme legal, cap tractat, cap directiva ni cap article europeu que prevegi l’expulsió d’un estat membre o d’una regió. Va voler deixar clar que la reducció del dèficit de l’Estat es deu, en gran manera, a Catalunya. Va constatar que el dèficit de la Generalitat es va reduir del 2,9% el 2015 al 0,9% el 2016, la qual cosa va subratllar que representa el 85% de la reducció del dèficit del conjunt de les administracions públiques de l’Estat.

En un acte a Girona, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir que Catalunya se situarà “en el concert de les nacions lliures del món”. D’altra banda, fonts de la Moncloa van afirmar que l’Executiu de Rajoy estarà actiu i pendent durant el mes d’agost, si Puigdemont fa passos per impulsar l’anomenada llei de desconnexió amb l’objectiu de convocar el referèndum.

El portaveu del Govern central, Íñigo Méndez de Vigo, va afirmar després del Consell de Ministres que l’oferta de diàleg amb el Govern català no té “data de caducitat”, però va recalcar que sí que té com a “únic límit” el respecte “a la sobirania nacional i la unitat d’Espanya”. El Govern central “no creu” que el PSOE s’aparti de la seua posició contrària a la celebració d’un referèndum, però considera que “seria bo” que els socialistes fossin clars en la seua visió del text constitucional.

Méndez de Vigo es va fer ressò de la voluntat del Partit Socialista que novament dirigeix Pedro Sánchez de reconèixer la “plurinacionalitat” de l’Estat espanyol, la qual cosa es debatrà en el pròxim congrés federal, al juny.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va assegurar que assumeix com una “mobilització legítima” el referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya. Això sí, va reafirmar que la seua formació és partidària de celebrar una consulta pactada i amb garanties jurídiques. “Si és un referèndum unilateral, és una mobilització legítima, però el que nosaltres defensem, tant a Catalunya com a Espanya, és que ha d’exercir-se el dret a decidir. Perquè el dret a decidir s’exerceixi, fa falta que hi hagi un referèndum legal, que sigui reconegut internacionalment i que tingui efectes jurídics”, va dir a RAC1.

Iglesias veu el Govern de Mariano Rajoy capaç de fer “qualsevol cosa” per impedir que a Catalunya se celebri un referèndum d’independència, fins i tot utilitzar “mesures de força”. “Som contraris a qualsevol mesura repressiva davant una mobilització política”, va dir, abans d’assegurar que “a qualsevol ciutadà demòcrata l’ha d’espantar” sentir els dirigents del PP parlant sobre la qüestió catalana. Per la seua banda, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, va titllar de “paperot i pantomima” l’intercanvi epistolar entre els presidents Mariano Rajoy i Carles Puigdemont, al qual veu “encantat de la vida”.

El primer secretari dels socialistes a Catalunya, Miquel Iceta, va demanar als dos presidents que s’enviïn menys “cartetes” i es dediquin a fer reunions per buscar una sortida a la situació de Catalunya.