Trump anuncia la retirada dels EUA de l'Acord climàtic de París

El president dels EUA, Donald Trump, ha confirmat aquest dijous la seua decisió de treure el seu país de l’Acord climàtic de París, tal com va prometre en campanya electoral i trencant el compromís firmat pel seu antecessor, Barack Obama, amb gairebé 200 països.

Destinat a substituir el 2020 al Protocol de Kyoto, l’Acord té per objectiu "mantenir la temperatura mitjana mundial per sota de dos graus centígrads respecte als nivells preindustrials".

No obstant això, el text recull que els països es comprometen a ells dur a terme "tots els esforços necessaris" perquè no s'excedeixin els 1,5 graus i evitar així "els impactes més catastròfics del canvi climàtic".

Es dóna la circumstància de què per primer vegada, l’Acord de París ha fet coincidir els països més contaminants i els més vulnerables.

L’Acord de París, en vigor des del 4 de novembre de 2016, és el primer global contra el canvi climàtic.

Per a la seua efectivitat era necessari la ratificació del mateix per part d’almenys 55 països representants del 55% de les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle.

Aquesta meta es va assolir el passat 5 d’octubre, quan la Unió Europea (UE), que representa el 12% de les emissions, va fer entrega dels documents de ratificació de l’Acord a la seu de l’ONU. Fins aquell moment, els 61 països que ja l’havien ratificat sumaven el 47,7% de les emanacions globals.

Firmat el passat 22 d’abril com a primer pas cap a la ratificació, l’Acord de París va ser adoptat el 12 de desembre de 2015 a la capital francesa pels 195 països signataris de la Convenció Marc de l’ONU sobre canvi climàtic i la Unió Europea, en el transcurs de la 21 Conferència de les Parts (COP21).

El Protocol de Kyoto de 1997 va establir objectius d’emissions només per a països desenvolupats, una de les raons per les quals els EUA van decidir no participar en aquest pacte, que vigeix des de 2005.

L’Acord de París és legalment vinculant en el seu conjunt, no ho és tanmateix en bona part del seu desenvolupament (les anomenades decisions) i tampoc no ho és en els objectius nacionals de reducció d’emissions.

La seua força rau en el mecanisme amb què periòdicament s’han de revisar els compromisos de cada país i això sí que és jurídicament vinculant.

Cada país està obligat a retre comptes del seu compliment, i a renovar les seues contribucions a l’alça cada cinc anys. Els estats que vulguin, poden utilitzar mecanismes de mercat (compravenda d’emissions) per complir els objectius d’emissió.