Carles Puigdemont deixa oberta la via del diàleg amb condicions al Congrés

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, estudia anunciar dimecres o dijous de la setmana que ve la data i pregunta del referèndum, complint així amb el seu compromís després de la demanda que li van fer les entitats sobiranistes ANC, Òmnium i AMI. No obstant, segons algunes fonts, Puigdemont vol mantenir oberta la via de l’acord amb el Govern del PP, si no és cara a cara, a través d’una negociació extensa al Congrés dels Diputats.

El president pretén que no li passi com a l’exlehendakari Ibarretxe, que va defensar la seua proposta a la cambra Baixa i es va trobar amb el rebuig tancat de la majoria de diputats. El Govern central va reclamar a Puigdemont que anés al congrés i, en la mateixa línia, el Cercle d’Economia també el va instar en les jornades a Sitges que negociï a la Cambra Baixa. Fonts de la Generalitat van destacar que l’anunci de la data i la pregunta de la consulta no es plasmarà en un decret, per evitar que el Govern central pugui recórrer-ho immediatament al Tribunal Constitucional (TC), i van recordar que d’aquesta manera ho va fer també l’expresident de la Generalitat Artur Mas amb el 9-N.

El president no vol trobar un rebuig tancat del Congrés com li va passar a Ibarretxe

Per la despesa d’una mica més de cinc milions d’euros de diners públics per la consulta del 2014

Mas va anunciar el desembre del 2013 la celebració d’una consulta el 9-N del 2014 i la pregunta doble que es faria. No va ser fins al 27 de setembre del 2014, nou mesos després de l’anunci, quan va firmar el decret de convocatòria en un acte solemne al Palau de la Generalitat.

D’altra banda, les empreses Plastic Express SA i l’UTE formada per Espai World SL i Suministros Integrales Futbida SL, totes dos catalanes, optaran a fer les 8.000 urnes que ha encarregat la Generalitat. La licitació d’altres urnes de cartró, tanmateix, ha quedat deserta.

La investigació respon a una denúncia presentada el passat 19 de maig per Societat Civil Catalana i l’Associació d’Advocats Catalans que consideren que encara que tots ja han estat condemnats per haver desobeït el Tribunal Constitucional a l’organitzar la consulta, això no els eximeix de la seua responsabilitat comptable.

Els acusen d’haver utilitzat fons públics per a un procés de participació ciutadana “mancada de qualsevol cobertura constitucional, legal i pressupostària”.

En un escrit del passat 26 de maig, el fiscal afirma que els fets poden ser constitutius de responsabilitat comptable al constatar l’existència de nombrosos pagaments efectuats amb càrrec a l’erari públic que van tenir com a finalitat dur a terme la consulta malgrat que l’esmentat acte era “contrari a l’ordenació jurídica segons mandat explícit del TC”.

Demanen investigar Mas per les despeses del 9-NEl fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, ha presentat un informe davant d’aquest òrgan en el qual dóna suport a l’obertura d’una investigació contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exconseller de Presidència Francesc Homs i les també exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau “per determinar les seues responsabilitats per la despesa de 5.129.833 euros en les votacions del 9-N” del 2014.