Millet va fer coses “extraordinàries” i Montull “no és l'assassí d'Alcàsser”

Les defenses dels tres acusats principals en el judici per l’espoli del Palau de la Música –l’expresident de la Fundació Fèlix Millet; l’exdirector general Jordi Montull i la seua filla Gemma–, que van aconseguir que el fiscal els reduís la petició de pena després de delatar CDC per cobrar presumptament comissions il·lícites de la constructora Ferrovial, van denunciar un “linxament” públic i van arremetre contra les acusacions particular i popular per les elevades penes que sol·liciten per als qui van dirigir el Palau de la Música. Els advocats defensors van exposar aquest dimarts davant de la Secció 10a de l’Audiència de Barcelona, que jutja l’espoli, els seus informes finals.

La Fundació del Palau i la seua presidenta, Mariona Carulla, que era vicepresidenta de la institució quan es va perpetrar l’espoli, van ser el blanc de les crítiques de l’advocat de Millet, Abraham Castro, que va retreure que les acusacions hagin “estat ignorant, quan no encobrint, una part dels fets confessats” pels acusats.

L’advocat també va defensar que, malgrat que l’expresident del Palau va fer coses molt dolentes, també en va fer d’“extraordinàriament bones” en una institució que va assegurar que es va trobar en un estat ruïnós quan va arribar-hi, situació que va millorar per “la seua bona gestió”.

La defensa de l’exdirector general Jordi Montull va reconèixer que el seu client va saquejar diners de la institució, però “que no és l’assassí de les nenes d’Alcàsser ni ha violat ningú”. “L’únic dolent que va fer, que és greu, és endur-se diners d’una institució”, va defensar Jordi Pina a l’informe final del judici.

En la mateixa línia, Jorge Navarro, advocat de Gemma Montull, exdirectora financera de la institució, va lamentar que “les acusacions demanin per a ella penes pròpies de diversos assassinats” i també va defensar el seu pacte amb Fiscalia, que, en el seu cas, rebaixaria la petició de 26 a 3 anys de presó.