La presó Model ja és història

La cèntrica presó Model de Barcelona va traslladar aquest dijous els últims presos i va tancar les portes un dia abans de complir els 114 anys. Símbol de la repressió franquista, entre els seus murs va albergar presos polítics, criminals mediàtics, violadors i assassins. Entre ells, el més il·lustre és l’expresident de la Generalitat de Catalunya, el lleidatà Lluís Companys, empresonat el 1930.

Abans, va estar rere les reixes Joaquín Maurín, pres polític sindicalista, nascut a Bonansa (la Franja), que va ser mestre a Lleida. Dos anys va ser-hi també reclòs per la seua ideologia el polític Jordi Pujol Soley. Pitjor sort va córrer Salvador Puig Antich, que amb tan sols 25 anys va morir pels seus ideals i es va convertir en l’últim executat per garrot vil a l’Estat espanyol.

Durant la dictadura, diverses personalitats del món de la cultura van estar recloses a la Model, com el periodista i escriptor Manuel Vázquez Montalbán o el músic mallorquí Pau Riba. El 1975, amb la llei de Premsa de Fraga encara vigent, el periodista Josep Maria Huertas Clavería va ser un altre dels “inquilins” de la Model després d’un consell de guerra per “injúries a l’Exèrcit”.

Però potser si hi va haver un “habitant” famós a la presó barcelonina va ser Juan José Moreno Cuenca, el Vaquilla, que va protagonitzar el 1984 un sonat motí. Després el van traslladar a Lleida, d’on es va escapar amb cinc presos més. Entre els reus més recents, molts recordaran Tomás Pardo o Pedro Jiménez García, violador el primer i violador i assassí el segon. Pardo, que va passar també per la presó de Lleida, estava empresonat per robar, violar i apunyalar una dona. Durant un permís penitenciari el 2016, quan estava pres a Lleida, li va fer el mateix a una dona de 52 anys a Igualada.

El cas de Jiménez García no és menys escabrós. També va estar pres a Lleida i també durant un permís va assassinar i va violar dos agents de la Guàrdia Civil a l’Hospitalet de Llobregat.

Al desembre s’entregaran les claus de la Model a l’ajuntament de Barcelona, del qual depèn l’ús que se li donarà, encara que el conseller de Justícia, Carles Mundó, va mostrar la voluntat que sigui un lloc de memòria, ja que ha representat un “símbol per al país i és la presó del segle XX”, i va anunciar que del 3 de juliol al 26 de novembre s’obrirà el centre a visites de la ciutadania. Va recordar que el tancament ha estat una “decisió complexa”, però que s’ha pres perquè els avantatges superen els inconvenients.