EUA POLÍTICA
Dos fiscals demanden Trump per cobrar de governs estrangers
Un tribunal d’apel·lacions manté el bloqueig sobre el veto migratori || Melania i Barron Trump s’instal·len a la Casa Blanca mesos després de la investidura
Els fiscals generals de Maryland, Brian Frosh, i del districte de Colúmbia, Karl Racine, van presentar aquest dilluns una demanda contra el president dels EUA, Donald Trump, per haver rebut diners de governs estrangers per negocis dels quals no s’ha desvinculat totalment sent inquilí ja de la Casa Blanca. En una roda de premsa a Washington, Racine va assegurar que la demanda es va cursar davant d’un tribunal federal per una “flagrant violació” per part de Trump de les provisions constitucionals contra la influència dels diners d’interessos estrangers o nacionals.
Els fiscals generals consideren que “mai abans en la història d’aquest país” un president havia tingut una conjunció tan gran d’interessos econòmics dels quals no s’ha desvinculat, que segons el seu parer posen “la democràcia en risc”.
Paral·lelament, un tribunal d’apel·lacions va decidir mantenir el bloqueig que pesa sobre el veto migratori de Trump proclamat al març per prohibir l’entrada a territori nord-americà de refugiats i de nacionals de sis països de majoria musulmana. D’altra banda, la primera dama dels Estats Units, Melania Trump, i el seu fill Barron es van instal·lar aquest dilluns a la Casa Blanca després d’haver viscut fins ara a Nova York perquè l’únic fill del matrimoni presidencial finalitzés el curs escolar.
Melania i Barron es van quedar a la seua residència de la Torre Trump de Nova York en lloc de mudar-se directament quan el president Donald Trump va assumir el càrrec el 20 de gener passat, que només en seguretat suposava una despesa diària de 180.000 dòlars.
En un altre ordre de coses, el congressista demòcrata Mike Quigley, que copresideix el caucus de Transparència, va presenta r un projecte de llei denominat Covfefe perquè els tuits del president dels Estats Units, Donald Trump, quedin documentats als Arxius Nacionals. La proposta d’aquest congressista, que s’anomena com una paraula inexistent amb la qual Trump va fer parlar fa unes setmanes a Twitter, esmena la llei dels Documents Presidencials per incloure el terme “xarxes socials” com a material documental.