SEGRE

TERRORISME

L'etarra "La Tigresa" surt avui de presó després de 23 anys tancada

Responsable, entre altres, de l’atemptat perpetrat el 14 de juliol de 1986 a la plaça de la Republicana Dominicana de Madrid, on hi va morir el lleidatà Jesús María Freixes, primera víctima lleidatana del terrorisme.

Portada 15 juliol 1986

Portada 15 juliol 1986

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’etarra Idoia López Riaño, "La Tigressa", responsable d’alguns dels atemptats més sanguinaris de la banda com el de la plaça de la República Dominicana a Madrid el 1986 que va acabar amb la vida de 12 guàrdies civils, surt avui definitivament de la presó, després de 23 anys presa.

Històric membre del comando Madrid, López Riaño, de 52 anys, va ser condemnada a més de 2.000 anys de presó per 23 assassinats -un per cada any que ha estat a la presó- si bé aquest matí abandonarà el centre penitenciari alabès de Zaballa, en Nanclares de Oca, on porta pràcticament un any.

Responsable de l'atemptat del 1986 de Madrid

"Margarida", segons el seu primer àlies a la banda, és responsable, entre altres, de l’atemptat perpetrat el 14 de juliol de 1986 a la plaça de la Republicana Dominicana de Madrid, en el qual van ser assassinats 12 guàrdies civils, o de l’atemptat frustrat contra el llavors president del Tribunal Suprem (TS) Antonio Hernández Gil, la seua escorta i el seu xòfer. "La Tigressa" va ser una de les etarres penedides que es va acollir a la via Nanclares després de la seua renúncia a la violència i la seua desvinculació plena d’ETA, de la qual va decidir apartar-se el 2010. En part per aquestes mostres de penediment que va fer expresses mitjançant diversos escrits enviats a l’Audiència Nacional des de 2015, se li van concedir fins vuit permisos penitenciaris que l’etarra sempre va declinar disfrutar.

Una decisió que va prendre el jutge central de Vigilància Penitenciària de l’Audiència Nacional, José Luis Castro, però que, tanmateix, va comptar amb l’oposició de la Junta de Tractament de la presó.

Penediment de "La Tigressa"

Segons el que va confessar López Riaño en aquests escrits, "cada vegada" que respirava, l’etarra sentia que "va ser un immens error entrar a ETA". "Assumeixo total i absolutament la meua activitat delictiva al si d’ETA, així com la meua responsabilitat per l’activitat de l’esmentada organització en haver-li pertangut", deia en un d’ells. 

Recorregut dins d'ETA

Va ingressar en el comando Oker amb tan sols 18 anys secundant primer accions de boicot i sabotatge d’interessos francesos en Espanya i cometent després diversos assassinats. Després del seu pas pel comando Madrid, del qual va ser expulsada el 1986, es va refugiar a Algèria durant cinc anys fins que es va sumar a un altre comando, Ekaitz, responsable d’una onada d’atemptats a Barcelona, València, Alacant o Múrcia.

Amb el cop a la cúpula d’ETA el 1992, de nou "La Tigressa" es va veure assenyalada dins de les seues files per xivar-se al llavors número u de la banda, Francisco Múgica Garmendia, Pakito, de les crítiques dels membres del comando, el que va provocar un greu enfrontament entre el cap d’ETA i el responsable d’Ekaitz, José Luis Urrusolo Sistiaga, Joseba.

El 1994 era detinguda al sud-est de França, dotze anys després d’ingressar a la banda, i el 2001 extradida a Espanya, on va començar a complir la condemna a què demà posarà fi.

Primera víctima lleidatana del terrorisme

Portada del diari SEGRE del 15 de juliol de 1986

Clica a la imatge per veure-la en alta qualitat

Detall de la notícia

Clica a la imatge per veure-la en alta qualitat

Notícia del 16 de juliol

Clica a la imatge per veure-la en alta qualitat

Notícia del 17 de juliol

Clica a la imatge per veure-la en alta qualitat

L’etarra

L’etarra "La Tigresa" surt avui de presó després de 23 anys tancadaEFE/Archivo

tracking