PANORAMA
Alfonso Guerra demana a l’Estat que apliqui ja l’article 155 a Catalunya
Va ser una de les qüestions centrals
L’exvicepresident del Govern i exnúmero dos del PSOE amb Felipe González, Alfonso Guerra, creu que l’Executiu de Mariano Rajoy hauria d’explicar per què no aplica ja l’article 155 de la Constitució per frenar “els excessos dels secessionistes” a Catalunya. “Cada dia es fa més difícil entendre la seua paràlisi davant de la manifesta rebel·lia del nacionalisme català contra les lleis.”
L’article 155 permet al Govern “adoptar les mesures necessàries per obligar” una comunitat autònoma al “compliment forçós” de les seues obligacions legals o a protegir l’interès general d’Espanya i per fer-ho pot “donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes”.
Així s’expressa en un article a la revista Tiempo, coincidint amb el 39è congrés federal del PSOE –al qual no va assistir–, i en el qual també adverteix que no es podran “calmar les ànsies secessionistes acceptant aquest estrany ser artificial “Espanya, nació de nacions”. Acusa els independentistes d’estar fent “un cop d’Estat” i va advertir que “l’únic franquisme que queda a Espanya el representen els dirigents nacionalistes”.
De fet, després que el grup radical Resisteix Lleida hagi col·locat cartells titllant d’“enemics de Catalunya” dirigents polítics com ara Inés Arrimadas, Xavier García Albiol, Miquel Iceta o Lluís Rabell, l’exvicepresident va afirmar que “les patrulles nazis feien el mateix”.
El PSOE va aprovar ahir a la ponència política del 39è congrés federal el compromís de “perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional d’Espanya”, deixant clar que “la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol”, cosa que el líder del PSC, Miquel Iceta, va celebrar com “un pas més”.
El debat sobre la plurinacionalitat de l’Estat era una de les principals discussions del congrés, una qüestió que es va abordar en la comissió política, presidida pel portaveu socialista a l’ajuntament de Santander, Pedro Casares, i amb Cristina Narbona, Josep Borrell i Carmen Calvo com a ponents. L’apartat dedicat a la plurinacionalitat va ser aprovat finalment, després que l’esmena que en demanava la supressió fos rebutjada per 41 vots a favor i 165 en contra.