FRANÇA ELECCIONS
Macron, cap al segon Tour
L’abstenció és la gran rival d’avui del president francès || Els sondejos li atorguen entre 400 i 460 diputats dels 577 de l’Assemblea Nacional
El president de França, Emmanuel Macron, durant un discurs divendres passat.
El president francès, Emmanuel Macron, es troba a les portes d’obtenir una aclaparadora majoria a la Cambra Baixa a la segona volta de les legislatives d’avui, que han estat marcades per la indiferència generalitzada patent en els baixos índexs de participació. Si les enquestes l’encerten, La República en Marxa, la marca electoral de Macron, vencedor a les eleccions presidencials del maig passat, tindrà el major nombre de diputats de la V República i un dels percentatges d’escons més gran de la història del país. Els sondejos li atorguen entre 400 i 460 dels 577 diputats que componen l’Assemblea Nacional, la qual cosa implica més del 70% dels seients, una xifra només superada per un president, Charles de Gaulle, el 1968, que va aconseguir el 81% dels escons en una cambra que contenia menys parlamentaris.
La dreta va aconseguir superar aquesta xifra el 1993, quan va assolir el 79 per cent dels escons, però ho va fer amb un president socialista a l’Elisi, François Mitterrand. Macron es prepara, doncs, a construir una majoria inèdita en els últims temps i concentrar així tots els poders, a la qual cosa sumarà una oposició dividida i debilitada. Les crides de conservadors, socialistes, esquerrans i ultradretans a la mobilització per limitar els poders del president no semblen trobar eco en una societat que, després d’haver seguit amb molta atenció les presidencials d’abril i maig, ha girat full.
Si a la primera volta de diumenge passat menys de la meitat dels electors van acudir a les urnes, els simpatitzants de candidats no classificats per a la segona volta poden optar per quedar-se a casa a la segona, segons el director de l’institut demoscòpic Kantar Sofres, Emmanuel Rivière, cosa que farà augmentar l’abstenció. Aquest pot ser el principal punt negre de la que es perfila com la gran victòria de Macron, que tindrà les mans lliures per aplicar les reformes promeses, incloses les més controvertides, com la del mercat laboral. Els sondejos auguren que els conservadors seran la segona força política, encara que poden aconseguir un dels pitjors resultats de la seua història.
A més, el partit Els Republicans ha quedat tocat per l’estratègia de Macron de nomenar primer ministre Édouard Philippe, un home sorgit de les seues files. El partit tradicional de la dreta francesa pot escindir-se en tres corrents: un d’oposat al nou govern, un altre de moderat i un tercer favorable a treballar amb Macron.
