SOBIRANIA
Admesa a tràmit la querella contra Borràs per la compra d'urnes per al referèndum
Puigdemont convocarà la junta de seguretat de forma unilateral perquè el Govern central rebutja posar una data || El TC estudia declarar inconstitucional la conselleria d’Exteriors de Romeva
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obrir aquest dimarts una investigació a la consellera de Governació de la Generalitat, Meritxell Borràs, i al ja exsecretari general del departament, Francesc Esteve, per la licitació de compra d’urnes. El TSJC va admetre la querella que la Fiscalia Superior de Catalunya va presentar contra ells pels suposats delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de cabals públics, segons recull a la interlocutòria. En la resolució, el TSJC recorda que la Fiscalia relata que Borràs, amb la intenció de celebrar un referèndum, va dictar un acord marc per al subministrament d’urnes, que Esteve va firmar.
La portaveu de la Generalitat, Neus Munté, va assegurar que no hi ha “cap base jurídica” en la querella. El portaveu de Sí que es Pot al Parlament, Joan Coscubiela, va considerar que la investigació és un error perquè “prejutja una intenció” d’utilitzar-les per al referèndum. Per al portaveu de Junts pel Sí al Parlament, Roger Torrent, suposa “un nou exemple de la politització rònega de la justícia espanyola” i per a la diputada lleidatana de la CUP, Mireia Boya, des de Madrid “segueixen en la dinàmica de robatori de garanties contra el referèndum per no fer-lo possible”.
A més, el Ple del Tribunal Constitucional que es reuneix des d’aquest dimarts i fins demà inclou a l’ordre del dia la resolució del recurs del Govern central contra el departament d’Afers Exteriors, dirigit per Raül Romeva. Fa gairebé un any el tribunal de garanties va aixecar la suspensió que pesava des de quatre mesos abans sobre les seues activitats. Però va mantenir la mesura cautelar de no permetre la denominació inicial d’aquest òrgan del Govern com d’Afers Exteriors. La resolució afectarà previsiblement la constitucionalitat d’aquesta denominació.
D’altra banda, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, convocarà unilateralment la Junta de Seguretat de Catalunya perquè se celebri el 3 de juliol, davant de la “negativa” del Govern central a acordar una data per tractar, entre altres temes, la convocatòria de places per a Mossos d’Esquadra.
Detalls
- El Govern alerta el TC. La portaveu del Govern, Neus Munté, va avisar que el Tribunal Constitucional “anirà en contra dels seus principis establerts a la sentència de l’Estatut” si decideix prohibir la conselleria d’Afers Exteriors.
- El PSC respecta la investigació. La portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, va dir que el seu grup respecta la investigació a la consellera Borràs per la compra d’urnes, però va demanar que l’encaix català es resolgui amb diàleg entre l’Estat i la Generalitat.
- Places per a Mossos. El PDeCA T, ERC , En Comú Podem i el PSC van demanar al Govern que convoqui la Junta de Seguretat de Catalunya per desencallar la polèmica creada entorn de l’oferta pública de 500 places dels Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, el líder del PSC, Miquel Iceta, va conversar telefònicament amb la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, per mediar en la celebració.
- Infraestructures. El Govern va presentar aquest dimarts un informe sobre infraestructures que assegura que l’Estat només compleix un 31% de les inversions en la xarxa viària a les quals es va comprometre i el 26% a la xarxa ferroviària de Catalunya.
- Suports al referèndum. Joan Tardà (ERC) va demanar aquest dimarts al líder del PSOE, Pedro Sánchez, “que es deixi d’estupideses” i doni suport al referèndum.
- Neguen l’autodeterminació. La secretària de Cohesió Social i Integració del PSOE, Núria Parlon, va advocar per definir en la reforma constitucional una relació plurinacional amb Catalunya però sense recollir el dret a l’autodeterminació.
- Mescla entre procés i ETA. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va instar aquest dimarts el president Carles Puigdemont que rectifiqui la comparació entre la lluita contra ETA i el procés. Les víctimes titllen les paraules de lamentables.
La carta del president, encara de camí al Congrés El Congrés no té constància que la carta remesa pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la presidenta, Ana Pastor, per sol·licitar un debat sobre el referèndum, hagi entrat al registre de la Cambra Baixa. Així ho asseguren fonts de la Presidència del Congrés, que confirmen que fins al moment Pastor no ha rebut la carta enviada Puigdemont i que, per tant, no en coneixen encara el contingut ni poden pronunciar-se sobre la proposta. El portaveu parlamentari del PDeCAT, Carles Campuzano, va fer broma que Pastor no hagi rebut encara la carta i va apuntar que “a Espanya hi ha un problema gravíssim amb Correus”. Campuzano va explicar que aquesta missiva va sortir físicament divendres de Catalunya i que, paral·lelament, es va enviar un correu electrònic a la presidenta de la Cambra, i va mostrar la seua sorpresa perquè Pastor encara no hagi dit “ni piu” quan el Govern va reaccionar aquell mateix dia amb un comunicat de premsa. En tot cas, Campuzano va dir que el que és rellevant d’aquesta missiva és que Puigdemont està disposat a comparèixer al Congrés i que ara és autonomia de Pastor trobar un format. No obstant, al no haver entrat encara al registre del Congrés, fonts de la Presidència reiteren que no han tingut accés al contingut i que, per tant, no poden anticipar com podria celebrar-se aquest debat. “Revisin la safata d’entrada i el correu que es rep”, els va demanar la portaveu del Govern, Neus Munté. D’altra banda, el PDeCAT ha modificat la moció sobre el referèndum que havia de sotmetre a votació avui al Ple del Congrés i, en lloc d’oferir una negociació sobre data i pregunta, insta directament a assumir la convocatòria anunciada pel president de la Generalitat per a l’1 d’octubre. Per això, van registrar una autoesmena.
Les claus
- Correu electrònic. La carta que Ana Pastor diu que no ha rebut es va enviar també en format electrònic, de manera que ni el Govern ni el PDeCAT entenen que no l’hagin contestat.
- Moció. El PDeCAT va presentar una autoesmena perquè no es voti la data i la pregunta del referèndum i es negociï acatant la convocatòria anunciada per Puigdemont per a l’1 d’octubre.
nacional-internacional
Govern i Junts pel Sí explicaran els detalls del referèndum en un acte el 4 de juliol