INDEPENDÈNCIA
Els detalls del referèndum es faran públics el dia 4 en un gran acte del Govern i JxSí
Es posarà en funcionament una pàgina web per aclarir dubtes a la ciutadania || El Congrés, sense sorpreses, rebutja en una votació la celebració de la consulta sobiranista amb el 71% dels diputats
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ahir a Barcelona.
El Govern de la Generalitat i Junts pel Sí tenen previst explicar els detalls del referèndum anunciat per a l’1 d’octubre en un acte públic a Barcelona que se celebrarà el proper 4 de juliol. L’acte, amb el títol Garanties.cat, servirà per donar a conèixer aspectes tècnics i legals relacionats amb el referèndum.
A més, es preveu posar en funcionament una pàgina web en la qual es podran consultar qüestions relacionades amb la cita de l’1 d’octubre, les anomenades lleis de desconnexió i un apartat de més de cent preguntes i respostes que resoldran els principals dubtes en aquest sentit.
El web disposarà d’un servei d’atenció al ciutadà en què un equip de juristes i treballadors públics atendrà les qüestions que se’ls plantegi. En paral·lel, s’ultima una gira per 200 municipis de Catalunya a partir del juliol per donar a conèixer els detalls de la consulta.
Jané demana apartar-la del debat polític perquè el que volen és coordinar millor els cossos policials
D’altra banda, el Ple del Congrés, amb el 71% dels vots, va rebutjar aquest dijous una moció del PDeCAT que demanava respectar el referèndum convocat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per al pròxim 1 d’octubre. En concret, la convocatòria unilateral del referèndum va ser rebutjada per 250 diputats del PP, PSOE, Cs, UPN, Fòrum i Nova Canàries, mentre que la moció va aconseguir 92 vots d’Units Podem, ERC, PDeCAT, PNB, Compromís i Bildu, mentre que Coalició Canària es va abstenir.
Es tracta d’una moció derivada de la interpel·lació que el diputat Jordi Xuclà va dirigir el passat dia 17 de maig a la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría. Inicialment, l’objectiu era pactar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació incloent en aquesta negociació la data, la pregunta i les condicions d’aplicació del resultat, però aquell text es va quedar desfasat al cap de pocs dies perquè Carles Puigdemont va anunciar tant la data de la consulta com el text de la pregunta que vol que contestin els catalans el dia 1 d’octubre.
Alcaldes del PSC cediran locals
Alguns alcaldes del PSC s’han desmarcat de les directrius de partit de no col·laborar amb el referèndum previst per al pròxim 1 d’octubre si no té garanties legals, i sí que ho faran. Com ja va publicar SEGRE dimecres, aquest és el cas de l’ajuntament de Les, dirigit per Unitat d’Aran, filial del PSC i a aquest es van unir aquest dijous els governs municipals de Vallbona d’Anoia i de Castellbell i el Vilar.
No és el cas de la Paeria de Lleida, que aquest dimarts passat va rebutjar cedir espais municipals per poder votar. D’altra banda, els membres del grup socialista dels consistoris de Terrassa, Blanes, l’Escala i Girona van assegurar que no posaran “pals a les rodes” per evitar la celebració del referèndum el pròxim 1 d’octubre. “Tenim clar que des d’una minoria a l’equip de Govern no podem imposar la nostra visió”, va assegurar la socialista Sílvia Paneque, primera tinenta d’alcalde de Girona.
Les claus
- Votants estrangers. Les entitats catalanes a l’exterior van exigir aquest dijous al Govern que deixi les “ambigüitats” i aclareixi com votaran els catalans que viuen fora. Van demanar per carta, entre altres coses, als departaments d’Exteriors i Governació la publicació d’un cens i que diguin clarament que el vot telemàtic no serà possible.
- Parlon. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i nou membre de l’executiva del PSOE, Núria Parlon, va assegurar que, si és necessari, els socialistes apel·laran a la comunitat internacional perquè el Govern central no suspengui l’autonomia catalana a causa del procés sobiranista, una cosa amb la qual el partit no estaria d’acord.
Jané desatén Madrid i insisteix en les places de mossos El conseller d’Interior de la Generalitat, Jordi Jané, va anunciar aquest dijous la convocatòria de 500 noves places de Mossos d’Esquadra, que tindran “totes les garanties” jurídiques per als aspirants a policies i va precisar que “d’aquí a poques setmanes” es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya després d’assegurar-se que no poden estar subjectes a impugnació. El conseller va apuntar que hi haurà més convocatòries, “500 aquest any, 500 més el que ve i 500 el següent”, emparant-se en els acords del 2006 d’una junta de seguretat que va fixar, tal com va recordar, que el cos requeria 18.200 agents, malgrat que ara disposa de gairebé 1.500 menys. Sobre la convocatòria de la Junta de Seguretat de Catalunya, Jané va afirmar que “hi ha comunicació” amb el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i també entre el secretari d’Estat i el secretari general de la conselleria d’Interior per consensuar una data, i va subratllar que la mà continua estant allargada en aquest sentit. Va demanar que “aparti del debat polític” sobre aquesta qüestió perquè es tracta de millorar la coordinació entre cossos policials. En un altre ordre de coses, el grup del PP al Parlament va decidir aquest dijous abandonar la comissió d’investigació de l’operació Catalunya perquè consideren que s’ha convertit “en l’espectacle de l’insult que no és digne del Parlament”. Per la seua banda, el portaveu adjunt de Junts pel Sí en el Parlament, Roger Torrent, va interpretar que ho van fer perquè no poden assumir “tanta porqueria que està sortint de les clavegueres de l’Estat”.
