TERRORISME ANIVERSARI
La primera gran derrota a ETA
Es compleixen vint anys de l’alliberament de José Antonio Ortega Lara || És la persona que més temps va estar segrestada per la banda terrorista, 532 dies
Ortega Lara, arribant a casa amb la seua dona després de ser alliberat del captiveri l’1 de juliol del 1997.
L’alliberament de José Antonio Ortega Lara després del segrest més llarg perpetrat per ETA va posar a prova l’Estat i la Guàrdia Civil en el pols que la banda els va llançar convençuda que el guanyaria. No ho va aconseguir. A canvi, va rebre un fort cop en l’avenç imparable cap a la seua derrota. Un alliberament del qual ahir es van complir vint anys, com es van complir també del de Cosme Delclaux. El segrest dels dos va coincidir en el temps amb el de l’empresari José María Aldaya, que va estar en captiveri 341 dies, el segon tancament més llarg de les accions d’ETA després dels 532 dies que va estar segrestat Ortega Lara.
La perseverança de la Guàrdia Civil va ser clau, segons els responsables de la lluita antiterrista del cos, perquè, en principi, “no hi havia elements tangibles” que permetessin entreveure una resolució ràpida del cas. Això, unit a l’ambient en el qual es va desenvolupar el segrest, la localitat guipuscoana d’Arrasate, gens afí a les actuacions de la Guàrdia Civil i amb una massa social que en aquella època no reprovava públicament accions d’ETA d’aquest tipus, la tasca dels agents es va tornar encara més complexa. Però ETA va perdre aquesta batalla en un cop que la Guàrdia Civil assegura que va estar a l’altura de les desarticulacions de les cúpules d’ETA. L’alliberament d’Ortega Lara i el segrest i assassinat pocs dies després del regidor del PP a Ermua Miguel Ángel Blanco van ser un punt d’inflexió per a la banda, que no s’esperava la resposta social que van despertar els dos casos.
La Guàrdia Civil considera que l’alliberament d’Ortega Lara va ser la pedra de toc per al final d’ETA
No va ser fàcil trobar la pista que conduís fins a la nau industrial d’Arrasate on van portar Ortega Lara, que van amagar en un diminut zulo de fusta. Van ser molts dies amb els ulls posats en una nau on no es produïen moviments importants. Tanmateix, els investigadors tenien sospites fundades que Ortega Lara podia ser allà. Quan es va decidir entrar a la nau, es va preparar un dispositiu de cinc-cents agents coordinats pel llavors jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón. Van moure totes les màquines fins que van trobar una trapa. Allà hi havia Ortega Lara.
