La base social redactarà la Constitució catalana si el referèndum és favorable a la independència

El segon esborrany de la Llei Fundacional de Transitorietat ("Llei de ruptura") per a Catalunya preveu que si el resultat del referèndum de l’1 d’octubre fos favorable a la independència, la Generalitat activaria una fase "de base ciutadana, transversal, participativa i vinculant, amb l’objectiu de redactar i aprovar la Constitució de la República".

El diari El País recull en la seua edició d’aquest dilluns aquest segon esborrany que assenyala que després de la creació d’aquesta base ciutadana el procés se subdivideix en tres fases successives: la primera de procés participatiu, la segona d’eleccions constituents i d’elaboració d’una proposta de Constitució per part de l’Assemblea constituent, i la tercera, de ratificació de la Constitució.

Els ponents de la norma independentista assenyalen, segons l’esborrany, que l’actual Parlament català hauria d’emparar aquelles diferents fases participatives perquè tinguessin lloc aquestes deliberacions per sectors i territoris en els següents sis mesos després de conèixer-se el resultat de la consulta de l’1-O.

Acabat aquest procés assembleari, el proclamat nou president de la República de Catalunya dissoldria aquest Parlament i convocaria unes eleccions per elegir, "`pel règim electoral ordinari", una Assemblea constituent amb el mateix nombre de membres (135) que l’actual Parlament català.

La norma especifica que cap de les decisions de l’Assemblea constituent no serien susceptibles de control, suspensió o impugnació per cap altre poder, jutjat o tribunal. Una vegada que l’Assemblea constituent aprovés la proposta d’una nova Constitució catalana s’hauria de sotmetre a ratificació a través d’un nou referèndum i si comptés amb l’aprovació de la població catalana l’Assemblea es dissoldria per procedir a unes eleccions "per a la conformació del nou sistema institucional establert per la Constitució (catalana)".

Fins a la formació de les noves institucions de la República de Catalunya la diputació permanent de l’Assemblea constituent fiscalitzaria "la creació d’un nou entramat institucional" i assumiria "les funcions, facultats i obligacions del Parlament".

L’esborrany recull en matèria judicial que el president català es reserva la facultat per nomenar el fiscal general de Catalunya i que podran designar al president del Tribunal Suprem de la nova república.

El mateix control polític arribaria també al nomenament dels jutges del Suprem quedant en mans d’una sala de govern, composta per magistrats de diferents institucions catalanes, la decisió sobre això.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s’ha compromès davant de les crítiques per la falta de concreció de diversos aspectes de la consulta que demà dimarts, 4 de juliol, facilitarà tota la informació en un acte convocat per Junts Pel Sí en el Teatre Nacional de Catalunya.