El TC declara inconstitucionals les partides per al referèndum

El ple del Tribunal Constitucional ha decidit per unanimitat declarar inconstitucionals les partides dels pressupostos catalans destinades a convocar eleccions i consultes, si és que finalment s’utilitzen per al referèndum sobiranista de l’1 d’octubre. En una sentència de la qual ha estat ponent Pedro González Trevijano, el ple ha estimat parcialment el recurs presentat pel Govern el passat 4 d’abril contra la Llei de Pressupostos de Catalunya.

D’aquesta manera, anul·la la disposició addicional 40 de la Llei de Pressupostos i declara que les partides pressupostàries impugnades són inconstitucionals si es destinen a finançar el referèndum sobre el futur polític de Catalunya a què es refereix aquesta disposició.

Es tracta de tres partides de 5 milions d’euros, 800.000 euros i 407.450 euros, destinades a "processos electorals i consultes populars".

Aquestes partides ja havien quedat en suspens després de l’admissió a tràmit del recurs el mes d’abril passat i ara el TC recalca que, si es destinen a la fi per al que van ser pressupostades (en referèndum de l’1 d’octubre), són inconstitucionals. La disposició addicional anul·lada estableix que "el Govern, dins de les disponibilitats pressupostàries per a 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendario sobre el futur polític de Catalunya". I afegeix que "el Govern, dins de les possibilitats pressupostàries, ha de garantir la dotació econòmica suficient per fer front a les necessitats i els requeriments que es derivin de la convocatòria del referèndum sobre el futur polític de Catalunya".

El Tribunal explica que la llei impugnada no conté partides pressupostàries que es destinin de forma específica al finançament del procés, ja que la "denominació de les partides pressupostàries impugnades és, al contrari, genèrica i inconcreta".

Tanmateix, de la interpretació sistemàtica de la llei conclou que "el Parlament ha hagut d’incloure dotacions de crèdit a les esmentades partides pressupostàries destinades al finançament del referèndum sobre el futur polític de Catalunya". I ho fa perquè, pel principi de "coherència del legislador", no sembla factible que es doni un mandat al Govern perquè habiliti les partides necessàries per al referèndum i per contra "no reculli en l’estat de despeses les corresponents autoritzacions de crèdit destinades a tal finalitat".

No obstant això, el Tribunal assenyala que la generalitat de les rúbriques i dels continguts de les partides pressupostàries impugnades "no permeten identificar que concretes dotacions poden estar destinades al finançament del procés de referèndum".

Pel que existeix la possibilitat que també puguin destinar-se "al finançament de processos electorals, consultes no referendarias i de participació ciutadana" respecte de les que la comunitat autònoma té competència.

En conclusió, les partides pressupostàries impugnades "no mereixen cap tatxa d’inconstitucionalitat en la mesura que tinguin per objecte sufragar les despeses que puguin generar aquests processos o consultes no referendarias".

Però sí són mereixedores de retret constitucional -pels mateixos motius que la disposició addicional 40- si es destinen a finançar despeses derivades de "l’organització i convocatòria del referèndum" al que es refereix dita la disposició addicional.