El Parlament proclamarà en 48 hores la independència si guanya el 'sí'

JxSí i la CUP van presentar aquest dimarts la futura llei sota la qual es durà a terme el referèndum i que qualifiquen de “suprema”, és a dir, que prevaldrà sobre qualsevol altra, fórmula per evitar les accions de l’Estat i de protegir aquells que participin en el procés. Si guanya el ‘sí’, la independència es declararà en 48 hores. En cas contrari, es convocaran eleccions.

El projecte de llei amb què el Govern preveu convocar el referèndum de l’1 d’octubre recull que el Parlament proclamarà la independència “immediatament”, si guanya el sí, per donar pas a un procés constituent que culmini en una constitució per a la nova república catalana.

La normativa que empara el referèndum, redactada per JxSí i la CUP amb ajuda de “multitud d’experts”, va ser presentada aquest dimarts a l’auditori del Parlament en un acte en el qual s’havia convidat tots els diputats però al qual finalment només van anar els de Podem i EUiA, a banda dels diputats dels grups independentistes.

La normativa declara el Parlament sobirà i l’habilita per impulsar un referèndum d’independència amb resultat vinculant: si guanya el sí es declararà la independència com a màxim 48 hores després de la proclamació definitiva dels resultats. Això no implica necessàriament que la proclamació de la independència sigui el 3 d’octubre, perquè els resultats poden impugnar-se, però el procés no es dilataria més de deu dies.

Emparant-se en la Comissió de Venècia, la llei no fixa una participació mínima per donar per vàlid el resultat, però els impulsors van insistir en la necessitat que l’afluència sigui “un èxit”. També van reiterar que l’1-O no tindrà res a veure amb la consulta participativa del 9-N. En aquesta ocasió hi haurà cens previ i l’elaborarà el Govern. Les meses electorals es configuraran mitjançant sorteig públic d’entre tots els censats, que tindran l’obligació de participar-hi, com en qualsevol votació electoral.

Podran participar-hi totes les persones amb dret a vot “en una convocatòria electoral convencional” que siguin residents a Catalunya i a l’exterior. El Govern haurà de ser neutral durant tot el procés, que estarà controlat per una Sindicatura Electoral, un òrgan nou que estarà format per cinc juristes i politòlegs proposats pel Parlament i avalats per majoria absoluta. D’aquest dependran quatre sindicatures corresponents a les quatre capitals i s’encarregarà de vetllar per la transparència, la neutralitat, el pluralisme dels mitjans de comunicació i l’escrutini final. També acreditarà un equip d’observadors internacionals que seguiran tot el procés.

Totes les autoritats públiques tindran l’obligació de col·laborar amb la Sindicatura. Els ajuntaments hauran de posar a disposició d’aquest òrgan tots els locals que habitualment s’utilitzen com a centre de votació. Si s’hi neguen, la llei preveu que es puguin habilitar locals alternatius, i també exigeix que en tot moment l’Executiu haurà de facilitar tots els mitjans necessaris per al seu correcte funcionament.

Els partits amb representació parlamentària podran utilitzar el 70 per cent dels espais públics per a campanya. Les entitats socials tindran l’altre 30 per cent.

les claus

La llei protegeix els participants davant d’actuacions de l’Estat La futura llei del referèndum serà “suprema” i prevaldrà sobre qualsevol altra norma que pugui contradir-la, amb l’objectiu de garantir la seguretat jurídica de tots aquells càrrecs que col·laborin amb la consulta i blindar-los de qualsevol actuació judicial per part de l’Estat. JxSí i la CUP estudien aprovar-la a través de la lectura única, un procediment de màxima urgència que li donaria llum verda sense debat previ. El Consell de Garanties Estatutàries s’ha de pronunciar en els propers dies sobre la legalitat d’utilitzar aquest mecanisme en aquesta ocasió, però la seua decisió no és vinculant.