Guerra de rellotges en el procés

La vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, va advertir aquest dimarts, davant de la pretensió dels sobiranistes catalans d’aprovar una llei que en 48 hores permeti la declaració de la independència, que “l’Estat en té prou amb 24 hores per recórrer-la i obtenir-ne la paralització”.

“La Generalitat pot passar-se ara trenta dies explicant la llei del referèndum o la de transitorietat jurídica i pot dir que en 48 hores pot declarar la independència, però una cosa està clara –va subratllar– i és que l’Estat ha demostrat que en té prou amb 24 hores per recórrer aquestes lleis i obtenir-ne la paralització”. Per aquest motiu, va garantir que el referèndum independentista “no se celebrarà, ni al cap de 48 hores passarà absolutament res”.

Cospedal diu que les Forces Armades estan per protegir la integritat i sobirania d’Espanya

A més, va instar la Generalitat a deixar de “crear divisió” entre els catalans, perquè creu que l’únic que aconsegueix és divisió en el si del mateix Govern de Carles Puigdemont i dels partits que el sostenen.

Per la seua part, la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va recordar, en un acte castrense i sense anomenar Catalunya, que “per terra, mar i aire les Forces Armades i la Guàrdia Civil estan on calgui protegir els valors de la democràcia i de la Constitució, però també la integritat i sobirania” d’Espanya.

L’ambaixador d’Espanya als Estats Units, Pedro Morenés, va denunciar la “falta d’objectivitat” del diari nord-americà The New York Times al seu editorial sobre el referèndum unilateral que ha anunciat el president Puigdemont.

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, anirà demà dijous a la seua reunió a la Moncloa amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, amb un objectiu: demanar-li que “faci un pas cap a una sortida política” del conflicte de Catalunya. “Si fa aquest pas, comptarà amb el suport del PSOE. Jo, en el seu lloc, faria aquest pas”, va subratllar. A dos dies de la seua trobada amb Rajoy, el líder socialista va ser rebut pel rei Felip VI, amb qui va conversar durant gairebé dos hores i a qui va veure “preocupat” per Catalunya.

Ja està analitzant la presentació del projecte de llei per veure si pot actuar-hi en contra

Sánchez, a qui el rei va rebre amb motiu de la seua reelecció en el 39è Congrés del PSOE, va explicar a Felip VI la seua defensa del “reconeixement de la identitat nacional” d’algunes regions, sota la premissa que “només hi ha una sobirania i un Estat”.

Per a Sánchez, el referèndum que se celebrarà “o no” l’1 d’octubre “situa Catalunya fora de la legalitat, de la Constitució i de l’Estatut”, i no té les “garanties necessàries” perquè es porti a terme, però per a ell “l’important és que Rajoy no es quedi només en la legalitat”.

Convençut que “el consens, respecte al model territorial, està trencat”, el líder socialista afirma que és necessari abordar una reforma constitucional per “culminar l’estructura federal de l’Estat”.

La Fiscalia no actuarà, de moment, i esperarà que s’aprovi la llei La Fiscalia no actuarà, de moment, contra el projecte de llei amb què el Govern i els partits independentistes preveuen regular la convocatòria de referèndum per al pròxim 1 d’octubre, al tractar-se d’un text que encara pot veure’s modificat durant la tramitació que seguirà al Parlament de Catalunya. Fonts del Ministeri Públic van assenyalar que aquest departament no acostuma a actuar davant del Tribunal Constitucional, ni tampoc en l’àmbit penal, mentre les actuacions relatives a aquest assumpte no siguin actes amb efectes jurídics. En aquest cas, la roda de premsa en la qual es va presentar la llei no passa de ser una mera declaració política, segons les mateixes fonts. L’última actuació de la Fiscalia en relació amb el denominat procés va suposar la presentació d’una querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i contra l’exsecretari general del departament i recentment nomenat cap dels Serveis Jurídics de la Generalitat, Francesc Esteve Balagué, pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació continuada i malversació de cabals públics relacionats amb la compra d’urnes per al referèndum. La querella va ser admesa a tràmit pel TSJC el passat 20 de juny.  Per la seua part, l’Advocacia de l’Estat va manifestar que analitzaria l’acte de presentació de la llei del referèndum per veure si es pot actuar d’alguna manera o cal esperar que hi hagi una “concreció jurídica o institucional” que sigui recurrible, segons van manifestar fonts de la Moncloa. Això sí, fonts de l’Executiu van admetre que, si es tracta de “mers anuncis polítics”, pot ser que no hagi prou recorregut per recórrer res ara i calgui esperar que existeixi algun tipus de concreció jurídica o institucional. En aquest sentit, van subratllar que no es vol actuar per “pur impuls” fent “passos en fals” davant del full de ruta sobiranista.