Trump i Putin pacten una treva a Síria com un primer pas cap a la distensió

Els governs dels EUA i Rússia van acordar ahir un alto el foc per al sud-oest de Síria, que començarà demà diumenge i que va acabar de forjar-se en la reunió que van mantenir els presidents Donald Trump i Vladímir Putin en la trobada del G-20 a Hamburg.

Trump i Putin es van veure durant dos hores i quart, en presència també dels seus respectius ministres d’Exteriors, Rex Tillerson i Serguei Lavrov. L’objectiu, va explicar Lavrov, és contribuir a una rebaixa “permanent” de les tensions a la zona i al repartiment d’ajuda humanitària, de cara també a crear un context en el qual sigui factible negociar una solució “política i permanent” a la guerra iniciada el març del 2011.

D’altra banda, els dos líders van bregar amb un altre tema difícil, la presumpta ingerència russa en les últimes eleccions presidencials als Estats Units. Així, Putin ho va desmentir i va demanar “proves” al seu homòleg nord-americà de les acusacions sobre aquesta suposada ingerència russa, si bé les dos parts semblaven ahir disposades a donar el tema per superat i centrar-se en possibles acords futurs.

Per la seua part, Trump, que va acaparar gairebé del tot l’atenció durant la primera jornada de la cimera del G-20, va reiterar davant el seu homòleg mexicà, Enrique Peña Nieto, que Mèxic pagarà el mur que la Casa Blanca pretén construir a la frontera comuna.

Els líders dels principals països industrialitzats i emergents que formen el G-20 es reuneixen en aquesta cita fins avui dissabte amb el repte de consolidar la cooperació multilateral, sobretot pel que fa a matèria climàtica i comercial, malgrat ser una cita marcada per les tensions amb el nou president dels Estats Units.

L’agenda marcada per Alemanya en el marc d’aquesta cimera del G-20 preveu discussions sobre la necessitat de lluitar junts contra l’amenaça del terrorisme internacional i sobre la manera d’afrontar altres reptes, com el creixement global i el comerç; el desenvolupament sostenible, el canvi climàtic i l’energia; la sanitat; la qualitat de l’ocupació; la digitalització, i el paper de la dona.

Segons el setmanari Der Spiegel, la policia d’Hamburg va haver de demanar reforços d’efectius antiavalots d’altres parts del país.

D’acord amb aquest mitjà, ahir hi havia carrers bloquejats i alguns sabotatges en vies de trens. Només ahir hi havia una trentena de manifestacions convocades per organitzacions antiglobalització, sindicats, estudiants i grups religiosos. Les autoritats alemanyes estimen que hi podrien acudir uns 100.000 manifestants.

Per la seua banda, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va condemnar les manifestacions, que va qualificar d’“inacceptables”, i va lamentar les agressions patides per la policia.