El rei demana a Londres “diàleg” per a una solució sobre Gibraltar

El rei Felip VI va afirmar ahir, en un discurs davant de les dos cambres del Parlament britànic, que confia que el “diàleg i l’esforç” entre els governs de Madrid i Londres sobre el contenciós de Gibraltar permetrà avançar cap a “fórmules que siguin acceptables per a tots els implicats”. En l’acte de més transcendència política de la visita d’Estat al Regne Unit que va començar oficialment ahir, va fer un repàs per les estretes relacions entre els dos estats i entre les dos monarquies i va reconèixer que durant aquesta història “rica i fructífera hi ha hagut allunyaments, rivalitats i disputes”, però que la tasca dels governs i els ciutadans ha aconseguit “deixar-los al passat”.

I en aquest punt, va afegir: “Estic convençut que aquesta determinació per resoldre les nostres diferències serà encara més gran en el cas de Gibraltar, i confio que a través del diàleg i l’esforç necessaris els nostres dos governs seran capaços de treballar per fórmules que siguin acceptables per a tots els implicats.” El rei emèrit, Joan Carles I, també va fer al·lusió al Penyal en un discurs al Parlament en la seua visita del 1986.

Felip VI també es va referir al Brexit i va afirmar que l’“entristeix” la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, però va dir que respecta la decisió adoptada pels ciutadans d’acord amb la seua sobirania i llei.

Això sí, va manifestar que, en aquest context, el principal és tenir en compte els milers de britànics que viuen a Espanya i els milers d’espanyols al Regne Unit, que tenen “una expectativa legítima de condicions de vida estables i decents”. “Per tant, insto els dos governs a continuar treballant per assegurar que l’acord de retirada del Regne Unit ofereix prou seguretat i certesa”, va reblar.

En el sopar de gala, la reina Isabel II va assegurar que confia que una relació “fundada en uns vincles tan forts” com l’existent entre Espanya i el Regne Unit, garanteixi la prosperitat de les dos nacions “siguin quins siguin els desafiaments que vinguin” en el futur. En al·lusió velada al Penyal, va considerar inevitable que en aquesta estreta relació entre estats hi hagi hagut assumptes en els quals “les posicions no hagin coincidit”.