Jordi Pujol va demanar consell al seu assessor el 2012 sobre béns a l’estranger

L’assessor fiscal de la família Pujol des de 1983, Juan Antón Sánchéz Carreté, va declarar davant del jutge José de La Mata que l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol li va fer una consulta "genèrica" el 2012 i li va demanar consell sobre un amic que aparentment tenia "fons a l’estranger sense declarar".

Carreté va declarar com a testimoni el passat 4 de juliol davant del magistrat que investiga a la família, que el va citar per segona vegada en l’Audiència Nacional (ja va comparèixer el 2014 davant del jutge Pablo Ruz), arran d’uns documents que se li van confiscar amb informació bancària dels Pujol a Andorra.

Va ser el 25 de juliol de 2014 quan el pare de la família Pujol va admetre la regularització fiscal de fons derivats, va dir, de l’herència del seu pare, si bé, segons el testimoni de Carreté, Jordi Pujol el va consultar dos anys abans, el 2012, sobre la problemàtica de tenir diners a l’estranger sense declarar, que va atribuir a un amic seu. "Jo em vaig creure que parlava d’uns amics", va dir Carreté.

Tanmateix, l’assessor va negar que en els anys en què va exercir d’assessor fiscal del matrimoni Pujol-Ferrusola i posteriorment del primogènit del clan, Jordi Pujol Ferrusola, algú li informés que tenien diners fora d’Espanya.

Va explicar al jutge que els advocats dels Pujol el van citar el 7 de juliol de 2014, el mateix dia en què el diari El Mundo va destapar els seus comptes a Andorra, per informar-lo dels diners que diversos membres de la família tenien al Principat, i en aquesta reunió li van dir que l’expresident català no tenia comptes a l’estranger.

D’aquesta manera, confirma la versió que ja va donar el 2014 que es va assabentar que els Pujol tenien comptes a Andorra setmanes abans que Jordi Pujol pare fes públic el comunicat reconeixent que havia tingut aquests comptes.

Aquell 7 de juliol, va explicar, es va reunir amb els advocats dels Pujol Javier Melero i Albert Carrilo i amb diversos membres de la família, entre els que no es trobava l’expresident però sí la seua dona, Marta Ferrusola, les seues dos filles -Marta i Mireia- i el seu fill Pere.

"El que tinc clar és que Jordi Pujol Soley no tenia comptes a l’estranger, això és el que es va dir en la reunió", va aclarir.

Segons Carreté (que va anar recordant al llarg de l’interrogatori, de més de dos hores, qui estava en la reunió), Jordi Pujol fill sí que va estar el 7 de juliol, o bé en una altra reunió celebrada uns dies després.

En la trobada celebrada el mateix dia en què es van destapar els comptes, els advocats li van consultar "què havia de fer-se amb uns béns a l’estranger que no havien estat declarats".

En aquell moment, ell, com a assessor fiscal, els va recomanar fer una declaració complementària a Hisenda i després van mantenir una segona reunió el 12 de juliol per tractar el tema. Finalment, cinc dels Pujol (la mare i quatre dels germans -Marta, Mireia, Pere i Oleguer) van regularitzar els seus diners el 14 de juliol.

L’assessor va explicar que ja el 2013 va ajudar a Jordi Pujol fill i la seua dona, Mercé Gironés, en una inspecció a la qual els va sotmetre Hisenda, però llavors, va dir, no li van comunicar res relacionat amb comptes a l’estranger. "En la inspecció ningú no va treure que hi hagués comptes a Andorra", va afirmar el jutge.

Respecte al comunicat del 25 de juliol en el qual l’expresident català va reconèixer els seus comptes, que la família atribueix a una herència, va dir que ell no el va assessorar sobre el tema. "Jo mai no vaig tenir una reunió amb el senyor Pujol Soley sobre aquest comunicat".

La fiscal li va preguntar també sobre unes factures que se li van confiscar dins d’un "pendrive" i que, segons va dir, les hi va entregar Carrillo dient-li que era una informació que havia sol·licitat l’advocat dels Pujol a Andorra.

Es tracta de factures datades el 24 de juliol sobre informació de comptes bancaris de diferents membres de la família que es van utilitzar a la regularització i que Carreté va rebre, segons la seua versió, molt posteriorment a què es fessin les declaracions complementàries. "Li puc dir que d’aquest 'pendrive' no em va servir gairebé res", va dir sobre això.