SEGRE

Apareix mort Miguel Blesa amb un tret al pit en una finca cordovesa

Miguel Blesa i Rodrigo Rato, a l’arribar a la seu de l’Audiència Nacional.

Miguel Blesa i Rodrigo Rato, a l’arribar a la seu de l’Audiència Nacional.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’expresident de Caja Madrid Miguel Blesa ha aparegut avui mort en una finca de la província de Còrdova amb un tret al pit efectuat amb una escopeta de caça en el que sembla un suïcidi, han informat Efe fonts de la investigació.

El cadàver ha estat trobat a les vuit del matí en una finca anomenada Port del Toro, a la localitat de Villanueva del Rey, a la província de Còrdova, fins la que s’han desplaçat agents de la Guàrdia Civil i facultatius mèdics que només han pogut confirmar la mort.

Malgrat que les primeres hipòtesis apunten a un suïcidi, no es descarta que es tracti d’un accident, han afegit les mateixes fonts que han assenyalat que Blesa freqüentava aquesta finca cordovesa per caçar.

Blesa, que anava a complir 70 anys el proper 8 d’agost, va ser condemnat al març per l’Audiència Nacional a sis anys de presó per l’ús de targetes black de Caixa Madrid -va ser el seu president entre 1996 i 2010- en considerar-lo culpable de gastar amb aquest mitjà 436.688 euros.

Al costat d’ell van ser condemnats els altres 64 usuaris d’aquestes vises, entre ells el seu successor al capdavant de l’entitat, Rodrigo Rato, que com ell va recórrer a l’abril la sentència davant del Tribunal Suprem i, per tant, no va arribar a ingressar a la presó.

Sí ho va fer el 2013 de forma provisional per la compra d’un banc en Florida (EUA) però després de pagar una fiança de 2,5 milions d’euros va sortir vint-i-quatre hores després.

El juny d’aquell any va tornar a ser empresonat, si bé l’Audiència Provincial va anul·lar aquesta causa i va posar en llibertat el banquer.

A més, Blesa s’enfrontava a unes altres dos investigacions judicials, una de relacionada per la seua gestió al capdavant de Caixa Madrid i els suposats sobresous que va rebre la seua cúpula i una altra per la seua aparició en els denominats "papers de Panamà". EFE

tracking