Congreso conclou que F.Díaz va utilitzar la policia política per perseguir rivals

La Comissió d’investigació sobre l’ús polític de la Policia en l’etapa de Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’Interior ha acabat amb l’afirmació que sí que es va utilitzar per perseguir els adversaris polítics i que hi va haver un "abús de poder" per part dels seus responsables.

Així ho ha acordat per majoria la Comissió, que ha aprovat un dictamen amb el vot en contra del PP, l’abstenció de Ciutadans i set vots particulars que aniran a Ple per a la seua votació.

El diputat de Ciudadanos Miguel Gutiérrez ha justificat la seua abstenció en la percepció del seu grup que no ha existit una brigada de policia política com a tal, sinó un abandó de funcions en els qui dirigien el Ministeri i no van controlar el que estaven fent alguns dels seus comandaments.

No ha estat acceptada la proposta de Podemos de portar les conclusions a la Fiscalia, però aquest partit ha anunciat que presentarà una querella perquè es depurin les possibles responsabilitats criminals, una vegada que la Comissió ha constatat les polítiques, que personalitza a Fernández Díaz, en l’exdirector de la Policía Ignacio Cosió i en el seu exnúmero dos Eugenio Pino.

El dictámen conclou que sota el mandat de Fernández Díaz, "utilitzant de manera fraudulenta el catàleg de llocs de treball, es va crear una estructura sota les instruccions de Cosidó, per ordre de Pino, amb el coneixement del ministre, destinada a obstaculitzar la investigació dels escàndols de corrupció que afectaven al Partit Popular."

I també una estructura creada per al seguiment, la investigació i, en el seu cas, la persecució d’adversaris polítics, com el PSOE, Podemos o el nacionalisme català.

Unes decisions que, segons el text acordat sobre la base de les conclusions del PSOE, han suposat "una inacceptable utilització partidista amb finalitats polítiques dels efectius, mitjans i recursos del departament d’Interior i de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, amb un abús de poder que trenca les regles essencials de la democràcia i de l’Estat de Dret."

Però també s’ha inclòs un tercer punt per deixar clar que no s’ha jutjat a la Policia en aquestes feines de la Comissió, ja que el comportament majoritari del cos "obeeix al mandat constitucional i legal" i a la feina que "de manera lloable" fan cada dia els agents.

El quart i últim punt és una crida d’atenció per "exterioritzar" la "poca col·laboració" del Govern a l’hora de remetre l’abundant documentació sol·licitada pels grups, si bé, com ha subratllat el diputat socialista Juan Carlos Campos, de vegades ha anat "molt just de temps".

Campos ha afirmat que el dictamen posa de manifest que s’ha viscut "una de les pàgines negres de la democràcia", però alhora que la fortalesa de l’Estat de Dret ha estat capaç de posar en relleu la responsabilitat dels comandaments d’Interior en aquest ús partidista de la policia.

Per la seua part, el seu company de grup David Serrada ha explicat que els treballs de la comissió han deixat clar que hi va haver "molt amiguisme" en aquesta estructura policial i ha indicat que no s’ha responsabilitzat als secretaris d’Estat de Seguretat perquè no s’ha acreditat que hi hagués una implicació clara en aquests fets.

Des de Podemos, Irene Montero i Glòria Elizo han ressaltat que les conclusions de la comissió reflecteixen els "atacs directes" a la seua formació amb els informes policials PISA i Europacific i han afegit que, encara que estan satisfetes amb el dictamen, el consideren insuficient i creuen que els treballs haurien d’haver continuat.

Podem posarà a disposició de la Fiscalia els indicis de responsabilitat criminal que ha apreciat en les conclusions, sobretot després de comprovar que un dels compareixents, José Ángel Fuentes Gago, l’inspector en cap i mà dreta de l’exnúmero dos de la Policía Eugenio Pino, va mentir.

I ho va fer, segons Podemos, en relació amb el procediment judicial sobre l’enregistrament d’una reunió entre agents de la Policia i el CNI referit al cas del petit Nicolás.

Gabriel Rufián, d’ERC, també està satisfet amb el dictamen, però ha lamentat que la "pinça" PP, PSOE i Cs no hagi permès acordar la retirada de medalles als comandaments policials implicats, que, segons el seu parer, van arribar a conformar "un nou GAL", que, encara que no matava, "sí que perseguia a la dissidència política".

Pel PNB, Mikel Legarda, que ha presidit la comissió, ha considerat que ha quedat demostrat l’ús polític dels mitjans humans i materials d’Interior i ha dit que està en contra el dictamen a la Fiscalia, perquè en tot cas ha de ser la Taula del Congrés la que decideixi.

Mentrestant, Sergi Miquel, del PDeCAT, ha anunciat que portarà a la Taula del Congrés la denúncia per les mentides de Fuentes Quec perquè la Fiscalia pugui obrir una investigació.

Després de la reunió, el PP no ha comparegut davant dels periodistes, encara que el seu diputat Carlos Rojas ho ha fet abans en una aturada per acusar l’oposició de voler aïllar el seu partit amb el "paperot" que estava fent en la comissió. EFE