SOBIRANIA
El Tribunal de Comptes reclama a Mas, Homs, Ortega i Rigau cinc milions d'euros pel 9-N
Nomena un instructor per exigir a cadascun 1.200.000 euros aproximadament || El Govern respon que el Tribunal no podrà frenar el “tsunami democràtic” del referèndum de l’1 d’octubre
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van ser condemnats a una inhabilitació temporal.
El Tribunal de Comptes va activar aquest dimecres el nomenament d’un instructor perquè practiqui diligències i procedeixi a l’obertura d’una investigació per dilucidar responsabilitats per la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014 i, en el seu cas, reclamar a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i a l’exconseller de Presidència, Francesc Homs, i les també exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau els diners públics que es va gastar en aquella consulta, que podria superar els cinc milions d’euros.
El Tribunal de Comptes va dictar aquest dimecres les interlocutòries sobre aquest procediment. En una desestimen el recurs de revisió interposat per la Generalitat contra les decisions adoptades fins aleshores per l’òrgan fiscalitzador i en l’altra ordena que es doni trasllat de les seues actuacions a la Secció d’Enjudiciament perquè aquesta proposi a la Comissió de Govern del tribunal el nomenament d’un delegat instructor que procedeixi a investigar.
Corominas assegura que seria “poc intel·ligent” donar pistes sobre com compraran les urnes
En concret, al recurs desestimat per independentista pel tribunal, la Generalitat sol·licitava l’arxivament de les diligències i que no es permetés la personació en el procediment de l’Advocacia de l’Estat, que havia sol·licitat entrar davant de la possibilitat que a la consulta del 9-N s’haguessin pogut “veure afectats fons públics de caràcter estatal”.
L’Advocacia de l’Estat, la personació del qual ratifica ara el tribunal, va sol·licitar que es nomeni un instructor, igual que la Fiscalia, partidària de l’obertura de la investigació contra Mas, Homs, Ortega i Rigau “per determinar les seues responsabilitats per la despesa de 5,12 milions d’euros en les votacions del 9-N” del 2014.
És a dir, els dos donen suport a la denúncia que va donar origen a aquest procediment que va ser presentada per Societat Civil Catalana i l’Associació d’Advocats Catalans al considerar que, encara que Mas i els seus consellers ja van ser condemnats per desobeir el Tribunal Constitucional a l’organitzar aquella consulta del 2014, això no els eximeix de la seua responsabilitat comptable per l’ús irregular de diner públic.
El portaveu del Govern i conseller de Presidència, Jordi Turull, va replicar al Tribunal de Comptes que no podrà parar l’1-O perquè és un “tsunami democràtic” que ningú podrà frenar. Va lamentar que l’Estat insisteixi en aquestes accions per frenar el procés, i va ironitzar sobre la quantia dels cinc milions d’euros: “Si es pensen que per menys d’un euro per català frenaran la independència, és per riure.”
Turull va recomanar a Madrid que comenci a fer números de com tirarà endavant sense Catalunya: “Jo els començaria a fer”, i va dir que una independència negociada seria beneficiosa per a les dos parts.
Va insistir que si guanya el sí, l’1-O es declararà la independència des del Parlament i llavors el cas català deixarà de ser “un assumpte intern” per agafar rellevància internacional. Va participar aquest dimecres en un col·loqui al costat de l’exlehendakari Juan José Ibarretxe, que va mostrar el seu suport al procés.
Detalls
- Batea es planteja celebrar una consulta per unir-se a Aragó. L’alcalde de Batea, Joaquim Paladella, estudia la possibilitat de celebrar un referèndum al poble per decidir si s’annexiona a Aragó al sentir-se “discriminat” per la Generalitat de Catalunya. Paladella va explicar aquest dimecres que el conflicte amb la Generalitat parteix de l’any 2010, quan van firmar un conveni per construir una residència d’ancians, que ja està “acabada i moblada”, però el Govern no ha concertat les places per als usuaris. Critiquen que l’Executiu no compleix compromisos que estan firmats i avalats al Parlament: “Això contrasta quan diuen que les resolucions del Parlament són sobiranes i s’han de complir, i en el nostre cas no es respecten”, va afirmar.
Fiscalia perseguirà la compra d’urnes i els voluntaris El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va dir aquest dimecres que la Fiscalia perseguirà penalment la compra d’urnes per al referèndum tant si es fa públicament com si es fa de manera encoberta, perquè segons el seu parer constituiria un delicte de malversació. Maza va dir que, arran dels pronunciaments del Tribunal Constitucional sobre la inconstitucionalitat del procés independentista, aquells que cometin actes en aquesta línia estaran cometent un delicte, ja sigui de prevaricació, malversació, desobediència o d’altres. I la Fiscalia ho perseguirà mitjançant la presentació de querelles o la seua ampliació. De fet, va opinar que si la compra “es fa encobertament, gairebé s’està donant per descomptat que allò és una cosa inconfessable, que no es pot fer pública”. A més, el fiscal general va reconèixer que, en cas de celebrar-se el referèndum, caldria estudiar si els voluntaris que participin en l’organització estaran incorrent en delicte o no. Per la seua banda, el president del grup parlamentari de JxSí al Parlament, Lluís Corominas, va afirmar que “seria poc intel·ligent” per part del Govern i del Parlament sabent que l’Estat està utilitzant la policia, la Fiscalia i els jutjats per impedir el referèndum, donar més pistes del compte a l’hora de dir com compraran les urnes. A més, el Financial Times va publicar aquest dimecres un article d’opinió en el qual critica les actuacions de Mariano Rajoy per parar el procés. Asseguren que li queda poc temps per evitar-ho i que a cada intervenció judicial creix l’independentisme.
