La Generalitat registra una vintena de cessaments en 3 mesos en el seu procés a l’1-O

La Generalitat de Catalunya ha registrat en els últims tres mesos una vintena de canvis, en forma de relleus, cessaments o dimissions, entre el govern i alts càrrecs de l’administració, en el seu procés cap al referèndum independentista que pretén celebrar el pròxim 1 d’octubre.

La dimissió dilluns passat del director dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, i la del director del servei d’emergències 112, Federic Aran l’endemà per lleialtat a l’exconseller Jordi Jané, rellevat divendres de la setmana passada, han estat els últims canvis fins el moment.

La successió de canvis en el govern de Carles Puigdemont va tenir el seu primer desencadenant el passat 3 de juliol, quan va anunciar la destitució del conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, per "pèrdua de confiança", després que manifestés en una entrevista els seus dubtes sobre la consecució del referèndum.

Puigdemont va nomenar al fins llavors conseller de Cultura, Santi Vila, com a nou conseller d’Empresa en substitució de Baiget, mentre que Vila va ser rellevat en Cultura per Lluís Puig.

Días després, en la tarda del 13 de juliol, va transcendir que Puigdemont anava a realitzar més canvis per fer cap a l’organització de la consulta independentista.

Encara que es va comentar la possibilitat que també es canviés a algun conseller d’ERC, finalment Puigdemont i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, van comparèixer davant dels mitjans divendres passat per anunciar nous canvis en l’executiu, tots del PDeCat.

Així, el president de Junts pel Sí, Jordi Turull, va assumir el Departament de Presidència i la representació, en substitució de Neus Munté; el regidor barceloní Joaquim Forn va rellevar Jané en Interior i l’economista Clara Ponsatí, procedent de l’Assemblea Nacional de Catalunya, va passar a ocupar el càrrec de Meritxell Ruiz en Ensenyament.

Altres canvis que es van produir van ser a la Secretaria del Govern, que va abandonar Joan Vidal de Ciurana per ser substituït per Víctor Cullell.

Dilluns passat es va confirmar l’esmentat cessament de Batlle, substituït per Pere Soler Campins, que entre 2013 i 2016 va ser director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat.

En el Departament d’Empresa la marxa de Baiget va desencadenar el 13 de juliol diversos nomenaments d’alts càrrecs creuats entre els departaments de Cultura i Empresa.

En el rang de la secretaria general, el fins llavors número dos de Cultura, Pau Villòria, es mudava a Empresa i intercanviava el seu càrrec amb el secretari general d’aquest departament, Xavier Gibert.

L’operació es va repetir en la Direcció de Serveis: Josep Antoni Mundó, va passar d’Empresa a Cultura i Josep Solà va fer el canvi en el sentit invers.

Per cobrir el càrrec que va deixar vacant el conseller de Cultura Lluís Puig, el Govern va nomenar Àngels Blasco com a directora general de Cultura Popular de la Generalitat.

Al marge d’aquests canvis, al llarg dels mesos anteriors s’ha produït un degoteig de relleus al si de l’administració catalana.