El 67,5% dels catalans, disposats a votar l’1-O

Els contraris a la independència de Catalunya augmenten respecte a març, en passar del 48,5% al 49,4%, mentre els seus partidaris cauen gairebé tres punts fins el 41,1%, segons un sondeig de la Generalitat, el que engrandeix la distància entre ambdues opcions a dos mesos d’un eventual referèndum l’1 d’octubre.

El director del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), Jordi Argelaguet, ha presentat en roda de premsa els resultats de l’últim Baròmetre d’Opinió Política abans de l’1 d’octubre, que inclou també una projecció electoral en el Parlament de Catalunya.

Si se celebressin aquests comicis en l’actualitat, la majoria absoluta de JxSí (PDeCAT i ERC) i la CUP perillaria, ja que sumarien entre 66 i 71 escons (està en 68), mentre que Ciudadanos seria segona força (20-22), seguida de PSC (17-20), Catalunya Sí Que Es Pot (15-17) i PPC (11-13).

Quant al suport a la independència, Argelaguet ha indicat que el "lleuger" increment dels contraris a ella no és "significatiu en termes estadístics", però en canvi sí que ho és, segons el seu parer, el retrocés de gairebé tres punts dels partidaris de la secessió, de 44,3% al 41,1%, arribant a nivells de fa quatre anys.

La pregunta sobre si "vol que Catalunya es converteixi en un Estat independent" la planteja el CEO de forma ininterrompuda des del desembre del 2014 i, en aquell període, els favorables a la independència mai no havien estat en un nivell tan baix, ja que el seu pitjor registre previ va ser el juny de 2015 (42,9%), precisament quan els detractors van arribar als seus millors números (50%).

L’enquesta també pregunta per la participació i el sentit de vot "en un referèndum per decidir la independència de Catalunya convocat i organitzat per la Generalitat i sense l’acord del Govern espanyol", i per tant unilateral.

Hi participarien, segons el sondeig, dos terços de la població (el 67,5%), una dada que seria clau en el resultat: una menor participació afavoriria al sí, perquè les dades indiquen que els independentistes anirien tots a votar, mentre que una participació més gran engrandiria el 'no', perquè significaria que els del "no" s’haurien mobilitzat, segons ha explicat Argelaguet.

Així, amb una participació del 67,5%, el 'sí' a la independència guanyaria amb el 62,4% dels vots i el 'no' obtindria el 37,6% dels vots.

Però si es computa el conjunt dels enquestats, el 'sí' representaria el 39%, el 'no' el 23,47%, mentre que hi hauria un 2,93% de vots en blanc i un 2,06 serien nuls, el que sumats ofereix el 67,5% de participació.

D’altra banda, davant de la pregunta de com considera que hauria de ser Catalunya, el 34,7 % aposten per un Estat independent, un retrocés de gairebé tres punts respecte al març passat (37,3).

Els partidaris d’un Estat dins d’una Espanya federal es mantenen en el 21,7% i els que aposten per una comunitat autònoma pugen del 28,5 al 30,5%, menteixis que els que desitgen que sigui una regió cauen del 7% al 5,3%.

Quant als sentiments, el 39,2% es declara tan espanyol com català, el 22,8% només català, el 21,5% més català que espanyol, el 5,3% a la inversa i el 6,7%, només espanyol.

L’enquesta del CEO planteja un escenari d’eleccions catalanes amb Junts pel Sí, sense separar per tant la projecció de PDeCAT i ERC, però l’encreuament de dades entre la intenció de vot en el Congrés i en el Parlament sí que permet observar que un 56,3% dels votants de JxSí s’inclinen per Esquerra i el 19,7% pel partit hereu de CDC.

Així mateix, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras (ERC), és l’únic líder polític que aprova (5,17 sobre 10) i queda per davant del president de la Generalitat, Carles Puigdemont (PDeCAT), segon amb un suspens del 4,88, mentre que la pitjor nota és per al president del Govern, Mariano Rajoy (1,72).

Quant a les eleccions al Congrés, ERC, amb una estimació de 12-13 diputats, podria depassar En Comú Podem, que es mantindria en els 11-12 escons, mentre que el PDeCAT cauria de 8 a 6-7 i la resta de partits experimentarien pocs canvis: el PSC tindria 7-9 diputats, el PP 5-6 i Ciutadans, entre 3 i 5 escons.

Quant a les preocupacions ciutadanes, la primera és l’atur i la precarietat laboral, la segona és la insatisfacció amb la política (que inclou la corrupció) i la tercera fa referència a les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya.